Carrer Pons i Subirà, 3 (Barcelona) info@nollegiu.cat
Novoteu
  • Dates: 7 sessions entre gener i juny d'una hora i quart cadascuna
  • Preu: 80 euros tot el cicle. 60 euros amb carnet nolector.
  • Inscripció: oberta

#No voteu: cicle d’aproximació a la política

La llibreria inicia un nou cicle d’aproximació. En aquest cas a la política des de la politologia. És a dir: aquí no trobareu una tertúlia ni tampoc un lloc on desfogar-se de l’actualitat. El que perseguim, com en tots els casos, és dotar de recursos objectius per poder fer l’anàlisi personal a casa d’una manera rigorosa.

Qui ho farà?

Jaume López. Professor de Ciència Política (UPF, IBEI, UOC). H a publicat Referéndums. Una inmersión rápidaEl derecho a decidir. La vía catalana. És molt interessant acostar-se a la bio del seu web per saber amb quin propòsit es planteja aquest cicle: jaumelopez.cat

 

 

 

 

     · SESSIÓ 1: Dimarts, 16 de gener, 19h

EL SORTEIG ÉS DEMOCRÀTIC: DEMOCRÀCIA DELS ANTICS I DELS MODERNS

Què té a veure la democràcia grega amb les actuals democràcies? Poc? Molt? Entre les diferències i les similituds, un fet: hem abandonat el principi democràtic perquè només fem que escollir representants. Els (pocs) ciutadans grecs eren més demòcrates que nosaltres!

Per saber més:

Contra las elecciones de David van Reybrouck (ed. Taurus , 2017)

  • SESSIÓ 2: Dimarts, 13 de febrer, 19h

LES DEMOCRÀCIES D’AUDIÈNCIES EN LES QUE VIVIM: MITJANS I PARTITS, LA CLAU

La televisió i els partits defineixen, en gran part, les democràcies d’audiències en les que vivim. Però quina relació pot haver entre l’homo videns del que parlava el professor Giovanni Sartori en La sociedad teledirigida (Taurus, 2002) i els ciutadans lliures?

Per saber més:

Los principios del gobierno representativo de Bernard Manin (Alianza Editorial, 1998)

  • SESSIÓ 3: Dimarts, 13 de març, 19h

 DRETES I ESQUERRES? NOVA I ANTIGA POLÍTICA? QUAN LES DISTINCIONS NO SÓN TAN CLARES

La principal divisió política en les democràcies és la que es dona entre dretes i esquerres. Els ciutadans o són de dretes o són d’esquerres. Segur? Són les ideologies, religions laiques? Són etiquetes útils per resumir complexos programes electorals? O són, simplement, un destorb?

Per saber més:

Derecha e izquierda de Norberto Bobbio (ed. Taurus, 2014)

Progresismo. Una inmersión rápida de Ferran Sáez (ed. Tibidabo, 2017)

  • SESSIÓ 4: Dimarts, 10 d’abril, 19h

NO ENS REPRESENTEN? A LA RECERCA D’UN BON SISTEMA ELECTORAL

En l’actualitat totes les democràcies són representatives, escollim representants, però les fórmules que tradueixen els vots en escons poden ser molt diverses? Quina és la millor? Tots els vots compten igual? Amb un altre sistema electoral quin govern tindríem, ara mateix, a Espanya? I a Catalunya?

Per saber més:

Ciencia de la Política (2a. edición) de Josep M. Colomer (ed. Ariel, 2017)

  • SESSIÓ 5. Dimarts 8 de maig, 19h

DRET A DECIDIR: L’AUTODETERMINACIÓ POLÍTICAMENT CORRECTE?

És impossible escriure la història de la primera dècada del segle XXI a Catalunya sense mencionar-lo, el dret a decidir és un terme que ha marcat i encara marca la vida política catalana. Però, què és exactament el dret a decidir? És el mateix que el dret a l’autodeterminació o suposa una altra cosa? On més s’ha reclamat? Quins països l’han exercit? Com?

Per saber més:

El derecho a decidir. La vía catalana de Jaume López (Ed. Txalaparta, 2017)

. SESSIÓ 6: Dimarts, 12 de juny, 19h

REFERÈNDUMS (DE TOTA MENA): ON, QUAN, I PER QUÈ.

No tots els referèndums són d’independència. Al contrari, la majoria no ho són. Però a casa nostra no estem gaire familiaritzats amb la democràcia directa perquè en la Constitució no hi té pràcticament cabuda. Ara bé, existeixen molts tipus de referèndums i sembla que allà on  més es donen la política funciona millor. Bé, no sempre.

Per saber més:

Referéndums. Una inmersión rápida de Jaume López (ed. Tibidabo, 2017)

. SESSIÓ 7: Dimarts, 10 de juliol, 19h

PROCESSOS CONSTITUENTS: QUI REDACTA LA CONSTITUCIÓ?

“Cada generació hauria d’escriure la seva pròpia Constitució.” Així ho veia Thomas Jefferson, un dels pares de la Constitució dels Estats Units, que assenyalava que el passat no hauria de ser una feixuga càrrega pels ciutadans del present. Però, en el segle XXI, qui hauria d’escriure la Constitució? Els polítics? Els ciutadans? Al món hi ha exemples novedosos que res tenen a veure amb la imatge de set homes tancats en un despatx (amb fil directe amb l’exèrcit), com fou el cas de l’actual Constitució espanyola.

Per saber més:

“Els processos constituents al món. Idees, 44 (2017) (Només disponible en versió electrònica)

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies. ACEPTAR
Aviso de cookies