Carrer Pons i Subirà, 3 (Barcelona) info@nollegiu.cat
Cropped FORMIGUES Referenciades
  • Dates: 16 i 30 d'octubre, 13 i 27 de novembre, 11 i 18 de desembre, 8 de gener. Sempre a les 19h.
  • Preu: 80 euros tot el curs. (60 euros amb carnet nolector)
  • Inscripció: oberta

“L’humà és individualment intel·ligent però col·lectivament imbècil” (Jorge Wagensberg i Joan Martínez Alier, autors del llibre ‘Només tenim un planeta’). Intuïtivament, tot tenim aquesta sensació. Som animals intel·ligents però bastant imbècils col·lectivament: incapaços d’aturar les guerres, d’aturar el canvi climàtic, les desigualtats entre països, de col·laborar per reduir la infelicitat, … No obstant això, si un marcià arribés a la Terra i fruit del que observa col·lectivament arribés a la conclusió que individualment som ignorants o insolidaris, o pitjor encara perversos, s’equivocaria. Simplement, ens resulta difícil generar intel·ligència col·lectiva a diferència de les formigues. Però això es pot canviar.

DETALLS DEL PROGRAMA:

  1. 16 d’octubre, 19h – Embussos, inflació i hipermaternitat: atrapats en el nostre propi parany

Actuar racionalment a nivell individual no sempre significa aconseguir decisions racionals a nivell col·lectiu. Sovint és al contrari. I és que igual que les formigues són capaces de generar intel·ligència col·lectiva sent irracionals, nosaltres som éssers racionals que sovint generem grans irracionalitats col·lectives. Som víctimes i botxins alhora. O, millor, caiem en els nostres propis paranys. I no ens en sortirem sinó comencem a entendre perquè.

  1. 30 d’octubre, 19h – Camps de concentració i carreteres aïllades: la maldat i la bondat són relatives 

“Hi ha gent bona i gent dolenta”. La maldat i la bondat, l’egoisme o l’altruisme i la solidaritat són característiques intrínseques de les persones, forma part del seu caràcter i la seva manera d’entendre la vida … Segur? La psicologia social ens mostra molts exemples on és el context el millor predictor del comportament dels individus trencant amb algunes intuïcions. L’entorn ens pot fer millors o pitjors, fins extrems que no ens reconeixeríem. Subtilment estem a les seves mans. I és que som animals tan socials!

  1. 13 de novembre, 19h – Per què hi ha sindicats de controladors aeris i ferroviaris, i no de passatgers?

Si els sindicats són organitzacions per a la defensa dels interessos i les condicions laborals dels treballadors, allà on aquestes són pitjors hi haurà més raons per organitzar-se i seria de preveure l’existència de sindicats més desenvolupats. Però les coses no semblen anar així. Observem sindicats forts en els mateixos sectors en tots els països, amb una sorprenent regularitat. De fet, on les bones condicions laborals potser ja no els fa tan necessaris, alhora que milions de treballadors semblen donar l’esquena als sindicats en altres sectors. O és al revés? Per què?

  1. 27 de novembre, 19h – Termostats, pèndols i els preus dels pisos: per què no aconseguim l’òptim social?

Tot és cíclic en aquesta vida i, especialment, en el món social: aquells pantalons que es van quedar al fons de l’armari tornaran a estar de moda d’aquí a uns anys. El més curiós del cas és que aquest tipus de regularitats són a la base de les dinàmiques socials, de les que difícilment podem escapar, i en temes molt més importants i, fins i tot, amb efectes dramàtics que ens impedeixen arribar a òptims socials: tenir bons comerços al barri, o un lloc on viure a un preu raonable també depèn d’això.

  1. 11 de desembre, 19h – Epidèmies socials: quan els virus esdevenen expectatives

Tenim clar que hi ha malalties que s’encomanen després d’estar exposats a algun tipus de patogen que contribuïm a expandir. Però les grans accions col·lectives també depenen de que hi hagi prou gent que “es contagia” d’unes idees: les comparteix i les expandeix. Segueixen les epidèmies biològiques i les socials uns mateixos patrons? Fins a quin punt? Podem estar a punt d’una gran “infecció” i no haver-ho previst?

  1. 18 de desembre, 19h – Per què un banc d’un parc pot generar més capital que un banc d’estalvis?

Quan parlem d’invertir en capital sempre ens ve al cap la imatge de la borsa o d’un banc. No obstant això, una bona vida social depèn molt més d’un altre tipus de capital que, sovint, resulta invisible, però sobre el qual també podem fer inversions o, dilapidar-lo: el capital social. Amb una mica d’entrenament estarem preparats per observar on creix, com es multiplica i que fàcil és destruir-lo.

  1. 8 de gener, 19h, En què s’assemblen la Wikipedia i els Comuns de les Valls d’Andorra?

En la història de la humanitat, la major part del temps, amb diferència, els éssers humans no s’han servit ni de l’estat ni del mercat per donar resposta a les seves necessitats socials, sinó que han desenvolupat el que podem anomenar “comunitat”. L’autogestió, els governs entre iguals, estan en l’origen dels governs més propers a la gent, com els municipis, i compten amb una llarga trajectòria d’estratègies de cooperació social, especialment en relació als béns comuns (que són de tots i no són de ningú). Des de fa uns anys hi ha béns comuns que no són físics però segueixen sense ser subministrats ni per l’estat ni pel mercat, com pot ser la wikipedia. Què podem aprendre d’ells per canviar els nostres governs? Què podem aprendre del nostre passat cooperatiu per millorar la cooperació social del present?

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies. ACEPTAR
Aviso de cookies