Carrer Pons i Subirà, 3 (Barcelona) info@nollegiu.cat
Rambla

Benvolgudes, Benvolguts,

Aquí trobareu les nostres recomanacions per Sant Jordi. Esperem que us facin servei per decidir-vos. El propòsit d’aquestes recomanacions és mira de posar llum en llibres de diversos gèneres que hem llegit, ens han agradat i que, en alguns casos, no tots, queden sepultats per la maranya de novetats que es publiquen sense el benefici de la promoció a través de campanyes de marqueting, publicitat i mitjans. No tenim res contra aquells llibres però aquells ja els coneixeu tots i us en parlaran a través d’altres canals. I alguns d’aquells llibres també ens agraden a nosaltres però ja us ho direm quan vingueu a la llibreria. Una llibreria, per cert, on el pis de dalt també està obert, com sempre, però durant aquesta setmana serà zona d’exposició perquè ja no sabem on col·locar els llibres.

Què farem per Sant Jordi? Ja sabeu que Sant Jordi cau el dimarts després dels 4 dies de festa. Festa per a tothom però no per a la majoria de llibreters. Ens trobareu oberts matí i tarda de divendres sant, dissabte de glòria, diumenge de resurrecció i dilluns de pasqua. Dimarts celebrarem Sant Jordi i el dia 24… no sabem si hi haurà dia 24, almenys per nosaltres.

Així doncs, aquí estarem pel que faci falta. I recordeu que en el cas de les recomanacions, nosaltres som marxistes. Si no us agraden aquestes, en tenim algunes altres.

Benvinguts a la setmana grossa.

Xavier, Laia, Anna, Oriol i l’exèrcit que hem muntat perquè tot funcioni com una màquina perfecta.

Les recomanacions de Sant Jordi

El nou assaig de Sennett és il·luminador. Si voleu saber com s’han dissenyat les ciutats actuals, des de Cerdà fins avui, aquest és el vostre llibre. Una història de l’urbanisme explicada per un urbanista conscient que qui llegeix no sempre serà un urbanista. Amè, ple de pensament, filosofia, sociologia i al final un surt més ric de com hi havia entrat. Volem vendre’ls tots perquè estem segurs que no només serà un dels llibres més venuts sinó dels més llegits.

Formas de estar lejos es la segona novel·la d’Edurne Portela després de MEJOR LA AUSENCIA i l’assaig EL ECO DE LOS DISPAROS. La nova obra de l’escriptora es llegeix com si tinguéssim un mirall al davant en el qual ens podem reconèixer a través d’alguna actitud. Una història quotidiana, una literatura de primer nivell on tot està insinuat. Com deia Lovecraft, el monstre fa por quan no el veus i només te l’imagines.

Claus i Lucas és un d’aquells llibres que s’han de llegir una vegada a la vida. Lamentablement, la trilogia d’Agota Kristof estava desapareguda de les llibreries des de feia temps perquè les editorials que tenien els drets havien decidit que era una obra que no pagava la pena reimprimir. Amsterdam i Libros del Asteroide han reparat el greuge publicant-la novament i posant a disposició del públic la història d’aquests dos bessons no apte per a ànimes hipersensibles. El to de la literatura de Kristof posa la pell de gallina.

Només podem dir que meravelles de la trilogia de Holt de Kent Haruf. I si li pregunteu a la Laia, la cosa ja s’eleva a termes estratosfèrics. Creiem que aquest és un bon regal de Sant Jordi. Podeu començar pel primer o refiar-vos i anar directament a pels tres. Que què és aquesta trilogia? Doncs una història coral d’un comtat del mig oest nordamericà on a través de diferents personatges veure passar la vida i us sentireu com a casa perquè tot és reconeixible.

 Javier Pérez Andújar ha canviat de casa. Estava a Tusquets i ara publica a Anagrama. Una novel·la d’aquelles en les quals us ho passareu molt bé perquè els protagonistes viuen en una Barcelona que no para de ploure i fan un programa televisiu sobre el més enllà. Homenatge al llibreter Jordi Balló de Taifa, amic de Javier Pérez Andújar, i d’una generació que va fer un programa de televisió sobre els llibres. I és que els llibres tenen a veure cada cop més amb el més enllà. Us ho passareu bé. Com sempre que llegiu alguna cosa del Javier.

Aquest és un d’aquells llibres deliciosos que publica Club Editor però on el tema tractat contrasta amb el concepte delícia. El llibre de Marín-Dómine explica la història del seu pare que es va haver d’exiliar dues vegades. Primer durant la dictadura de Primo de Rivera i després de la Guerra Civil. Com a mostra, un fragment: “Contràriament a l’exili, l’errància és un moviment perpetu. Qui s’exilia tot sovint cerca casa, en canvi qui persisteix en l’errància habita espais oberts: arrabassa els obstacles de la mateixa manera que el buldòzer enderroca edificis. D’exiliat, hi ha un dia que se’n pot deixar de ser; d’errant se n’és a perpetuïtat.”

Ui, vaja! Se’ns ha colat una altra recomanació dels llibres publicats per Club Editor. Quin descuit tant imperdonable. El que seria imperdonable és no recomanar els contes de la Víctor Català amb edició de Blanca Llum Vidal ara que tenim ja tres volums.  Com deia aquell: un regalasso!

Confesso que quan vaig començar a llegir els dos primers relats d’infantesa de Maryse Condé no vaig sentir-me especialment atret. Però aquest és un llibre que creix. Que em parla d’una cultura molt diferent a la meva, de la relació amb la mare, de la identitat, de la infantesa. I quan vaig acabar de llegir-lo, cosa que no porta massa temps perquè el llibre és breu, vaig tenir la sensació de tenir més preguntes que respostes. Em va encantar. Xavier.

Què dir de Maggie o’Farrell? Aquells que ja la coneixeu no us hem de dir res. La seguiu sempre. Si sou d’aquells que encara no heu descobert aquesta britànica que parla sempre de situacions quotidianes amb un to tant pausat com intens, de manera que tots els personatges se’ns fan amics o companys de pis, amb aquesta nova obra que és més assagística però igual de propera trobareu una nova joieta o tal vegada la vostra primera o’Farrell.

M’agrada molt la música. I molt especialment el Winterreise de Schubert. Aquests contes d’hivern, dels quals l’admirat francesc garriga n’era un devot, són com una mena de teràpia musical per qualsevol moment. Serveixen per aturar-se. Ian Bostridge és un tenor anglès de primera fila que sent una especial devoció per aquests lieders. La seva devoció s’ha traduït en aquest llibre on en cada capítol trobareu el text de cada lied i una explicació històrica, musical, filosòfica i sociològica així com les impressions personals del tenor. A nosaltres ens ha agradat molt.

Sou molts els que heu entrat en el món de Natalia Ginzburg a través de les seves novel·les gràcies a les diferents reedicions de la seva obra que han fet Ela Geminada, Lumen, Acantilado i tantes altres editorials. El que no teníem fins fa ben poc era el seu teatre. Meritxell Cucurella-Jorba l’ha traduït i l’ha publicat a Prometeu Edicions. Són dos volums i ens acosten a una obra on l’enfrontament entre tradició i modernitat i les tradicions familiars, i la intimitat es retraten amb l’ofici d’una autora que si alguna cosa tenia era això: ofici.

Elvira Navarro ens sembla una de les autores en castellà més importants de la seva generació (la nascuda a finals dels 70). Especialista en relats i en les nouvelles, en aquest llibre de LA ISLA DE LOS CONEJOS trobareu relats propers a la ciència ficció. I quan diem propers és perquè hi ha una part de realisme de la qual l’autora, afortunadament, no se’n pot desempellegar. Alguns d’aquests relats us faran posar la pell de gallina. Pel què i pel com.

De Lluís Calvo us n’hem parlat sovint. A nosaltres ens sembla un dels intel·lectuals catalans més sòlids. La seva poesia està plagada de filosofia i els seus assajos són l’imperi del suggeriment. Ens deixa les preguntes a l’aire a través d’una constació històrica o de la simple observació de la realitat més terrenal. A L’INFILTRAT, Lluís Calvo ens proposa maneres diferents a la pancarta o la política de carrer per combatre la realitat que ens envolta i resistir. D’ANCESTRAL, l’últim llibre de poemes només podem remetren’s al què diu Vicenç Altaió al pròleg perquè ho compartim fil per randa: “Llegir Calvo és participar d’una operació d’escriptura a camp obert i estar disposat a rebre cops forts, molts, que venen de molts punts, per dalt, per baix i pel costat, fins que el dolor del lector acaba en una experiència d’èxtasi, una forma de coneixement en la febre que provoca la naixença d’idees i imatges fulgurants en el cos noquejat del lector”

Si abans parlàvem de Marysé Conde com un descobriment, en la mateixa línia i del mateix origen cultural, les Antilles i les colònies, Jamaica Kincaid ens ha presentat en traducció al català publicada per l’editorial Les hores (estigueu amatents al que fa aquesta gent perquè treballen molt bé i només demanen una mica més d’atenció per part de mitjans i públic). Autobiografia de la meva mare és d’aquells llibres que quan comencen ja et tallen l’alè i a partir d’aquí viatges en companyia de la narradora per saber-ne més. Ens agrada molt.

“La plaza de Armas de Santiago fue iluminada artificialmente en 1883 y la abuela de Nona Fernández estuvo en la ceremonia inaugural. Pero resulta que nació en 1908, por lo que ese recuerdo es falso. Este es el punto de partida para la exploración de la historia familiar que se emprende en este libro, que se convierte en una iluminación de la «temible oscuridad» que impera en la historia chilena, con sus desaparecidos, asesinados, ahorcados.” Aquesta és la presentació del llibre de Nona Fernández a minúscula. 110 pàgines. 110 pàgines farcides de textos breus que mentre vas llegint et van omplint de poesia per donar-te una estocada al final. Mai tremend havia estat paraula tant escaient.

Com? Que encara no heu llegit Haiku a Brooklyn de Joan Vigó? Teniu una de les novel·les de l’any en català. De la imaginació de Vigó en pot sortir qualsevol cosa. I si li donen per inspirar-se un programa de televisió d’aquells on la gent fa coses rares ja podeu jurar que en sortirà alguna cosa bona. A Haiku a Brooklyn, un artista nascut a Barcelona se’n va a viure a NYC amb el somni d’obrir una licoreria. El seu somni, però té relació amb el seu funeral i una família italiana. Afortunadament la ficció no ha mort. I Joan Vigó és dels autors catalans qui més s’hi apropa.

No es tracta de compadir, sinó de respectar. Aquesta és una de les constants de Chantal Maillard en la seva obra assagística. LA COMPASIÓN DIFÍCIL és l’últim lliurament on usant el mite de Medea ens parla de violència, de la comprensió de l’altre, del dolor. Maillard és molt necessària en aquests temps que corren on la comprensió i la figura de l’altre ha passat a un segon pla. Llegiu-la. Us fareu un favor i de rebot fareu un rebot als altres dels quals en sereu més conscients després de la lectura.

Fins ara tots els llibres sobre corrupció parlaven de la política i els empresaris. Però quin paper juguen els mitjans de comunicació en la configuració d’aquestes trames? Quina relació hi ha entre uns i altres i com hi participen els grans grups media? Tothom fa les seves càbales però David Jiménez, reporter i periodista que va arribar a director de El Mundo, ho explica ara amb pèls i senyals a través de la seva experiència. El llibre és molt recomanable i només queda el dubte o el mal gust de determinar perquè no va desobeir a les altes instàncies polítiques i empresarials que l’assetjaven en aquell moment.

Abans ja hem colat ANCESTRAL de Lluís Calvo. Si us creieu que us quedàveu sense recomanació de poesia és que no ens coneixeu. No ens allargarem massa. A banda de Calvo ens han agradat o ens estan agradant molt els ALTRES SEMIDEUS d’Anna Gual, la BOSCANA de Laia Llobera, FELICITY de Mary Oliver i SET ELEFANTS DRETS SOTA LA PLUJA de Billy Collins. El que sempre recomanem és que vingueu a tastar-los.

Hem anat ampliant progressivament l’apartat de novel·la gràfica i cada cop en tenim més. Ja sabeu que 155 o UN OCÉANO DE AMOR són dos dels nostres títols preferits. Avui afegim dos més que han arribat els últims mesos. ESTAMOS TODAS BIEN i SABRINA. Són descobriments que hem anat fent últimament i que ens han agradat molt.

I acabarem amb les recomanacions dels autors que ens visitaran el dia de Sant Jordi. Alguns vindran pel matí, i alguns altres per la tarda. Els trobareu a la parada de la Rambla del Poblenou, 52, davant del Casal. Els reconeixereu perquè aniran de llibreters camuflats tot i que la samarreta els delatarà. Us recomanaran els seus llibres i els altres que considerin. JAUME AUBANELL, JORDI COROMINAS, LAURENO DEBAT, JAVIER LÓPEZ MENACHO, JORDI DE MANUEL, PEP PRIETO i  JUAN TREJO.

Bibliografia

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies. ACEPTAR
Aviso de cookies