Carrer Pons i Subirà, 3 (Barcelona) info@nollegiu.cat

Professor del curs: Antoni Clapés

Poeta, traductor i editor de poesia. Ha publicat una vintena de llibres de poemes, entre els quals Arbre que s’allunyà (2017), Pluja (2015), i L’arquitectura de la llum (2012) .

Més informació

Jules Renard (1864-1910) és un dels grans prosistes de la literatura francesa, poc o mal conegut a Catalunya, per bé que Alexandre Plana n’era un fervent lector i Josep Pla el va estimar des de ben jove fins al punt de traduir L’écornifleur (El tastaolletes (?) —una traducció que, sembla, mai no va arribar a publicar.

La vida de Renard va transcórrer entre l’aparent placidesa del món rural de la Nièvre, al cor de França, i la bohèmia i les rancúnies del món literari de París. Als vint-i-tres anys va començar a redactar el Journal que, de forma continuada, va escriure fins uns dies abans de morir. Ara, el Journal (editat parcialment a Catalunya amb el títol d’Els burgesos són sempre els altres) és un volum de La Pléyade de 1.500 pàgines de lletra atapeïda. “Segueixo la vida pas a pas, i la vida no escriu un llibre a l’any”.

Escrit amb molta cruesa, dur en les opinions sobre les persones —començant per ell mateix—, envejós, de vegades despietat, ironista radical, egoïsta, excessiu en la seva fòbia social (“de tant en tant, convé practicar una mica de vida social per fer unes copetes de bilis” o “no n’hi ha prou amb ser feliç, cal també que els altres no ho siguin”), la prosa de Renard és d’una exactitud i precisió mil·limètrica: una escriptura fragmentària, profunda, elegant, sòbria i de caire realista que, a estones, voreja la lírica.

Tota l’obra de Renard està tenyida per la situació familiar que va viure. Tercer fill —no desitjat— d’uns pares que s’odiaven i que no se n’amagaven. “Ell la detesta i la menysté” a Pèl de panotxa (1894) “passa comptes” de la seva infantesa lamentable. Amb tot, aquest és un llibre que va molt més enllà de les anècdotes d’un trapella que se les sap totes perquè li passa de tot. És un endinsar-se profundament en la psicologia familiar i en la vida de poble. Una lectura imprescindible. Com diu Vila-Matas, “un clàssic de la novel·la infantil per a persones madures”.

Jules Renard: un autor que, un cop l’has llegit, ja no pots abandonar. Ni t’abandona.

Descripció

Jules Renard (1864-1910) és un dels grans prosistes de la literatura francesa, poc o mal conegut a Catalunya, per bé que Alexandre Plana n’era un fervent lector i Josep Pla el va estimar des de ben jove fins al punt de traduir L’écornifleur (El tastaolletes (?) —una traducció que, sembla, mai no va arribar a publicar.

La vida de Renard va transcórrer entre l’aparent placidesa del món rural de la Nièvre, al cor de França, i la bohèmia i les rancúnies del món literari de París. Als vint-i-tres anys va començar a redactar el Journal que, de forma continuada, va escriure fins uns dies abans de morir. Ara, el Journal (editat parcialment a Catalunya amb el títol d’Els burgesos són sempre els altres) és un volum de La Pléyade de 1.500 pàgines de lletra atapeïda. “Segueixo la vida pas a pas, i la vida no escriu un llibre a l’any”.

Escrit amb molta cruesa, dur en les opinions sobre les persones —començant per ell mateix—, envejós, de vegades despietat, ironista radical, egoïsta, excessiu en la seva fòbia social (“de tant en tant, convé practicar una mica de vida social per fer unes copetes de bilis” o “no n’hi ha prou amb ser feliç, cal també que els altres no ho siguin”), la prosa de Renard és d’una exactitud i precisió mil·limètrica: una escriptura fragmentària, profunda, elegant, sòbria i de caire realista que, a estones, voreja la lírica.

Tota l’obra de Renard està tenyida per la situació familiar que va viure. Tercer fill —no desitjat— d’uns pares que s’odiaven i que no se n’amagaven. “Ell la detesta i la menysté” a Pèl de panotxa (1894) “passa comptes” de la seva infantesa lamentable. Amb tot, aquest és un llibre que va molt més enllà de les anècdotes d’un trapella que se les sap totes perquè li passa de tot. És un endinsar-se profundament en la psicologia familiar i en la vida de poble. Una lectura imprescindible. Com diu Vila-Matas, “un clàssic de la novel·la infantil per a persones madures”.

Jules Renard: un autor que, un cop l’has llegit, ja no pots abandonar. Ni t’abandona.

Informació addicional

Preus i descomptes

Carnet Nolector, Preu general

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies. ACEPTAR
Aviso de cookies