Carrer Pons i Subirà, 3 (Barcelona) info@nollegiu.cat

“La poesia em posa al límit de la paraula, a la vora de les obsessions, també al límit del desconegut.”, diu Antònia Vicens. I assegura que la poesia això ho fa de manera precipitada, que la majoria dels seus poemes transiten pel territori del subconscient: “I entre una paraula i l’altra, un poema”.

Durant tot un matí de diumenge passejarem pels quatre llibres de poesia d’una autora imprescindible i veurem com ho fa  per crea poemes a força de callar-los, com els colga entre paraules i ens en fa sentir el tremolor, vibració, estremiment.

Antònia Vicens (Santanyí 1941) és una poeta penetrant i punyent que escriu poesia des de fa pocs anys, per a qui els versos són trossos de la seva memòria, passat que un dia li va caure al damunt esmicolat en imatges. I era més fàcil, afirma, recollir aquella memòria esmicolada en poemes que no pas en prosa, que és com havia escrit sempre;  la prosa no era suficient.  

La seva trajectòria poètica és recent i important, tot alhora. Des del seu primer títol de poesia, Lovely (2009); n’ha publicat tres més: Sota el paraigua el crit (2013), Fred als ulls (2015) i Tots els cavalls (2018). Amb aquest darrer llibre va guanyar el Premio Nacional de Poesía, i recentment ha merescut el Premi Jaume Fuster 2019 per la seva trajectòria. Col·leccionista de paraules des que era una nena, de vers esmolat i silencis significatius que a la pàgina esdevenen blancs en cingle, la seva és una expressió “seca, dura, inquieta i fulgurant”, segons el jurat del Premio Nacional. Hi anirem doncs, a aquesta força de la natura, al fred sec dels ulls fulgurants de la seva expressió, al galop de tots els seus versos. 

Descripció

“La poesia em posa al límit de la paraula, a la vora de les obsessions, també al límit del desconegut.”, diu Antònia Vicens. I assegura que la poesia això ho fa de manera precipitada, que la majoria dels seus poemes transiten pel territori del subconscient: “I entre una paraula i l’altra, un poema”.

Durant tot un matí de diumenge passejarem pels quatre llibres de poesia d’una autora imprescindible i veurem com ho fa  per crea poemes a força de callar-los, com els colga entre paraules i ens en fa sentir el tremolor, vibració, estremiment.

Antònia Vicens (Santanyí 1941) és una poeta penetrant i punyent que escriu poesia des de fa pocs anys, per a qui els versos són trossos de la seva memòria, passat que un dia li va caure al damunt esmicolat en imatges. I era més fàcil, afirma, recollir aquella memòria esmicolada en poemes que no pas en prosa, que és com havia escrit sempre;  la prosa no era suficient.  

La seva trajectòria poètica és recent i important, tot alhora. Des del seu primer títol de poesia, Lovely (2009); n’ha publicat tres més: Sota el paraigua el crit (2013), Fred als ulls (2015) i Tots els cavalls (2018). Amb aquest darrer llibre va guanyar el Premio Nacional de Poesía, i recentment ha merescut el Premi Jaume Fuster 2019 per la seva trajectòria. Col·leccionista de paraules des que era una nena, de vers esmolat i silencis significatius que a la pàgina esdevenen blancs en cingle, la seva és una expressió “seca, dura, inquieta i fulgurant”, segons el jurat del Premio Nacional. Hi anirem doncs, a aquesta força de la natura, al fred sec dels ulls fulgurants de la seva expressió, al galop de tots els seus versos. 

Informació addicional

Preus i descomptes

Carnet Nolector, Preu general

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies. ACEPTAR
Aviso de cookies