Carrer Pons i Subirà, 3 (Barcelona) info@nollegiu.cat

El present curs explora un ampli ventall d’episodis de la literatura contemporània (de Jules Verne a Samuel Beckett passant per Kafka, Jarry, Roussel, Bioy Casares, Vila-Matas o fins i tot les teories de Gilles Deleuze i Félix Guattari) en què la disfuncionalitat maquinal hi té un paper molt rellevant, no tan sols a nivell temàtic i argumental sinó també com a expressió del propi dispositiu textual i literari dels seus autors. El concepte de «màquina soltera» (creat per Marcel Duchamp a partir de la seva obra La núvia despullada pels seus solters, o El Gran Vidre i posteriorment sistematitzat per l’estudi homònim de Michel Carrouges) designa un tipus d’artefacte en què la precisió i el rigor de la seva lògica interna contrasten amb l’absoluta disfuncionalitat i absurditat dels seus procediments, en ocasions directament catastròfics. La «màquina soltera» actua no només com a element disruptiu en relació a les representacions que històricament han acompanyat l’imaginari associat a les màquines (des del mecanicisme racionalista fins a la productivitat capitalista) sinó també com a factor desestabilitzador de la pròpia pràctica literària, en tant es comporta com un artefacte que implosiona les expectatives de significació i de sentit associades a l’escriptura i la lectura, transportant aquestes vers uns territoris d’indeterminació (la sinistralitat, l’humor, la paranoia…) que articulen bona part dels desafiaments plantejats per la literatura contemporània.

1) Introducció

Tot i que sistematitzat i divulgat per Michel Carrouges a la seva obra Les machines célibataires (1954), el concepte de màquina cèlibe (o soltera) fou emprat per primera vegada per Marcel Duchamp per a referir-se a l’estrambòtic mecanisme de funcionament intern del Grand Verre (el títol complet del qual es La núvia despullada pels seus solters o el Gran Vidre), una peça en què invertí vuit anys de treball i que és considerada com una de les culminacions de la seva obra, a part de ser una matriu inesgotable d’interpretacions, lectures i també equívocs. Amb El Gran Vidre Duchamp obre un espai d’intersecció entre l’imaginari simbòlic o mitopoètic, per una banda, i la funcionalitat operativa de la màquina com a icona de la societat industrial. Lluny però d’erigir amb aquesta obra un monument a la síntesi harmònica entre ambdos universos, el que Duchamp ofereix és l’enigmàtica fascinació generada per una màquina absurda, dis-funcional, sense sentit ni utilitat evidents però que, malgrat tot, opera segons una lògica interna rigurosament dissenyada. Aquesta qualitat paradoxal converteix la maquinària de l’obra de Duchamp en una figura totalment disruptiva, que sotraga tant l’horitzó hermenèutic associat a l’imaginari simbòlic com les expectatives de funcionalitat i productivitat inherents a les fites de l’imaginari industrial.

2) Punt de partença del curs i motivacions fonamentals

És a ran de l’importantíssim treball de Carrouges, que pren precisament com a inspiració la màquina duchampiana (a la que acopla l’epítom de «soltera», generant així una noció, la de màquina soltera, que és en sí mateixa també una màquina, un artefacte conceptual del tot inèdit) que la qüestió de les màquines cèlibes s’expandeix més enllà d’aquest cas puntual, esdevenint una mena de leit motiv que Carrouges detecta en el decurs d’un fris històric de la literatura que arrenca amb la novel·la d’anticipació decimonònica de Jules Verne i que segueix a partir d’allà un heterodoxe periple que travessa les obres d’autors com Poe, Kafka, Jarry, Roussel o fins i tot Bioy Casares.            L’amplitud i riquesa d’aquest recorregut converteix la màquina soltera en un element recorrent, que va més enllà de simples episodis d’inventiva delirant, i que esdevé en canvi figura representativa d’una profunda alteració, tant en els modes de producció literaris com en les formes de sensibilitat estètica; així com també sembla prefigurar la progressiva descomposició del bastiment en què se sustenta el projecte de la Raó Instrumental heretat de la Il·lustració i «perfeccionat» pel model econòmic del capitalisme.

3) Plantejament del curs: objectius i continguts

 3.1) Objectius

àPrenent doncs l’obra de Duchamp com a punt de partença i l’estudi de Carrouges com a eix vertebrador, aquest curs planteja un recorregut per les principals fites que integren aquesta història literària de les màquines solteres, procurant satisfer un triple objectiu:

 

  1. a) per una banda, endinsar-nos en la singularitat específica de cada un dels disbarats o monstres maquínics presentats, tant pel que fa als seus dissenys i modes de funcionament com a la incidència que tenen a l’hora d’activar el desplegament narratiu i textual de l’obra en què apareixen.

 

  1. b) per l’altra, procurar discernir fins a quin punt aquests artefactes poden contribuir a explicar el conjunt de l’obra dels seus autors, no només pel que fa a l’ús d’aquestes màquines com a símbols o metàfores d’un cert corpus de motivacions temàtiques i argumentals sinó també per la possible correlació que pugui donar-se entre el seu modus operandi i les singularitats del mecanisme escriptural / literari en què són plasmades. Són les màquines solteres (també) artefactes poètics, mecanismes que s’empelten a la interioritat mateixa de l’escriptura que les ha concebut i que contribueixen a conformar-la o fins i tot a motivar-ne la seva evolució i/o mutació?

 

  1. c) finalment, eixamplant el focus de mirada/lectura, projectar, sempre que sigui possible, aquesta rellevància narrativa/poètica en el context sòcio-cultural de cada màquina/obra/autor, detectant fins a quin punt la màquina soltera interpel·la també les diverses «maquinacions» (econòmiques, polítiques, socials, culturals) d’aquest context i quina és l’estratègia operativa d’aquesta interpel·lació: metàfora? reducció a l’absurd? dialèctica?

 

àPerò el curs no vol limitar-se a seguir de forma mimètica el recorregut que planteja Carrouges a la seva obra. Si aquest fos el nostre únic horitzó, caldria admetre que molt provablement l’autor ja va assolir-lo amb prou escreix i per tant aquest curs no tindria raó de ser. Per tant, ens proposem també eixamplar l’espectre conceptual i temàtic de la màquina soltera, tot obrint d’altres línies d’aproximació i de lectura des de fronts diversos, que atanyen tant a la literatura com al camp de la reflexió teòrico-pràctica, doncs des de ja fa temps la noció de màquina ha pres un paper destacadíssim en nombroses línies de reflexió crítica i de debat al voltant dels elements consubstancials que configuren l’ordre social i de pensament en què ens trobem immersos, tant pel que fa a allò que ens domina i subjecta com a allò que ens podria permetre emancipar-nos i empoderar-nos individual i col·lectivament.

 

3.2) Continguts

 

  1. a) Breu retrospectiva de la vida de les màquines

Ÿ L’imaginari barroc i la fantasia mecanicista: de Descartes als autòmats

Ÿ La màquina i allò sinistre: L’ Home de sorra d’ E.T.A. Hofmann

Ÿ Les màquines del capitalisme industrial

 

  1. b) La noció de màquina cèlibe a partir de Duchamp

Ÿ Trets fonamentals de la màquina soltera: precisió, hermetisme, disfuncionalitat

Ÿ El Gran Vidre

Ÿ Altres aportacions dadà a l’enginyeria cèlibe: Picabia, Tinguely

 

  1. c) Literatura i mitopoètica del maquinisme solter (Michel Carrouges)

Ÿ El castell dels Càrpats (Jules Verne)

Ÿ El Supermascle (Alfred Jarry)

Ÿ El pou i el pèndol (E. A. Poe)

Ÿ La colònia penitenciària (Franz Kafka)

Ÿ Locus Solus (Raymond Roussel)

Ÿ La invención de Morel (Adolfo Bioy Casares)

 

  1. d) Altres casos de celibat maquínic a la literatura

Ÿ Samuel Beckett i les màquines esgotades («la més elevada exactitud, la més

extrema dissolució»)

Ÿ William Burroughs, la cut-up-machine i el celibat paranoic

Ÿ La «conspiració Shandy» de Vila-Matas (Historia abreviada de la literatura

            portátil)

 

  1. e) La política de les màquines: més enllà del camp textual (Deleuze, Guattari)

Ÿ Màquines abstractes

Ÿ Màquines desitjants

Ÿ Màquines de guerra

 

4) Bibliografia fonamental i de suport

 

4.1) Bibliografia fonamental

Aquest apartat de la bibliografia inclou les lectures que es consideren imprescindibles per a seguir degudament la proposta general i els diversos eixos temàtics del curs. De cada obra es farà una tria acurada de fragments representatius de lectura obligada, que seran l’eina de treball fonamental per als alumnes i a partir de les quals es construirà l’espinada de cadascuna de les sessions, tant a nivell de contingut teòric com de debat i discussió.

Beckett, Samuel: Molloy; Madrid, Alianza

Burroughs, William S: Expreso Nova; Barcelona, Minotauro

Bioy Casares, Adolfo: La invención de Morel; Madrid, Alianza

Carrouges, Michel: Les machines célibataires; París, Editions du Chêne[1]

Jarry, Alfred: El Supermacho; Madrid, Valdemar

Kafka, Franz: En la colonia penitenciaria / La condena; Barcelona, Navona

La muralla china; Madrid, Alianza

Poe, Edgar Alan: Cuentos I, Madrid, Alianza

Roussel, Raymond: Locus Solus; València, Numa Editorial

Verne, Jules: El castell dels càrpats; Barcelona, La Magrana

Vila-Matas, Enrique: Historia abreviada de la literatura portátil; Barcelona, Anagrama

4.2) Bibliografia de suport

Aquest apartat inclou referències que, si bé no es consideren indispensables per a seguir amb unes mínimes garanties el curs, sí que resulten altament recomenables per a complementar els continguts proposats i ampliar els diversos marcs temàtics i conceptuals dels mateixos. Algunes d’aquestes referències s’integraran de manera més o menys explícita al cos teòric del curs, per bé que no s’exigirà la lectura de cap fragment determinat o, en tot cas, aquesta es donarà de manera pautada i guiada en el decurs de les sessions. Es recomana, però, que aquells alumnes que estiguin interessats en aproximar-se de manera personal a alguna d’aquestes obres demanin les oportunes suggerències i orientacions al docent del curs de cara a poder fer una sel·lecció profitosa i accessible dels textos.

Beckett, Samuel: Quad i altres peces per a televisió seguit de Deleuze, Gilles: L’Esgotat;

Barcelona, Plec 22

Cortázar, J: De otra máquina soltera, inclòs a La vuelta al día en ochenta mundos;

Madrid, RM Verlag

DDAA: Patafísica; Logroño, Pepitas de calabaza

DDAA: Vidas de autómatas ilustres; Madrid, Impedimenta

Deleuze, Gilles / Guattari, Félix: El Anti-Edipo; Barcelona, Paidós

Mil Mesetas; València, Pre-textos

Duchamp, M: Notas; Madrid, Tecnos

Marx, K: Fragmento sobre las máquinas, inclòs a Elementos fundamentales para la

             crítica de la economía política (Grundrisse) 1857-1858, vol 2, Mèxic,

Siglo XXI

Morey, Miguel: Psiquemáquinas; Barcelona, Montesinos

Paz, Octavio: Apariencia desnuda. La obra de Marcel Duchamp; Madrid, Alianza

Raunig, Gerald: Mil máquinas; Madrid, Traficantes de sueños

[1] NOTA: no existeix traducció ni al català ni al castellà d’aquest llibre; per tant es procurarà oferir als alumnes una sel·lecció de fragments específicament traduïts per a garantir el seguiment de l’obra durant el curs.

Descripció

El present curs explora un ampli ventall d’episodis de la literatura contemporània (de Jules Verne a Samuel Beckett passant per Kafka, Jarry, Roussel, Bioy Casares, Vila-Matas o fins i tot les teories de Gilles Deleuze i Félix Guattari) en què la disfuncionalitat maquinal hi té un paper molt rellevant, no tan sols a nivell temàtic i argumental sinó també com a expressió del propi dispositiu textual i literari dels seus autors. El concepte de «màquina soltera» (creat per Marcel Duchamp a partir de la seva obra La núvia despullada pels seus solters, o El Gran Vidre i posteriorment sistematitzat per l’estudi homònim de Michel Carrouges) designa un tipus d’artefacte en què la precisió i el rigor de la seva lògica interna contrasten amb l’absoluta disfuncionalitat i absurditat dels seus procediments, en ocasions directament catastròfics. La «màquina soltera» actua no només com a element disruptiu en relació a les representacions que històricament han acompanyat l’imaginari associat a les màquines (des del mecanicisme racionalista fins a la productivitat capitalista) sinó també com a factor desestabilitzador de la pròpia pràctica literària, en tant es comporta com un artefacte que implosiona les expectatives de significació i de sentit associades a l’escriptura i la lectura, transportant aquestes vers uns territoris d’indeterminació (la sinistralitat, l’humor, la paranoia…) que articulen bona part dels desafiaments plantejats per la literatura contemporània.

1) Introducció

Tot i que sistematitzat i divulgat per Michel Carrouges a la seva obra Les machines célibataires (1954), el concepte de màquina cèlibe (o soltera) fou emprat per primera vegada per Marcel Duchamp per a referir-se a l’estrambòtic mecanisme de funcionament intern del Grand Verre (el títol complet del qual es La núvia despullada pels seus solters o el Gran Vidre), una peça en què invertí vuit anys de treball i que és considerada com una de les culminacions de la seva obra, a part de ser una matriu inesgotable d’interpretacions, lectures i també equívocs. Amb El Gran Vidre Duchamp obre un espai d’intersecció entre l’imaginari simbòlic o mitopoètic, per una banda, i la funcionalitat operativa de la màquina com a icona de la societat industrial. Lluny però d’erigir amb aquesta obra un monument a la síntesi harmònica entre ambdos universos, el que Duchamp ofereix és l’enigmàtica fascinació generada per una màquina absurda, dis-funcional, sense sentit ni utilitat evidents però que, malgrat tot, opera segons una lògica interna rigurosament dissenyada. Aquesta qualitat paradoxal converteix la maquinària de l’obra de Duchamp en una figura totalment disruptiva, que sotraga tant l’horitzó hermenèutic associat a l’imaginari simbòlic com les expectatives de funcionalitat i productivitat inherents a les fites de l’imaginari industrial.

2) Punt de partença del curs i motivacions fonamentals

És a ran de l’importantíssim treball de Carrouges, que pren precisament com a inspiració la màquina duchampiana (a la que acopla l’epítom de «soltera», generant així una noció, la de màquina soltera, que és en sí mateixa també una màquina, un artefacte conceptual del tot inèdit) que la qüestió de les màquines cèlibes s’expandeix més enllà d’aquest cas puntual, esdevenint una mena de leit motiv que Carrouges detecta en el decurs d’un fris històric de la literatura que arrenca amb la novel·la d’anticipació decimonònica de Jules Verne i que segueix a partir d’allà un heterodoxe periple que travessa les obres d’autors com Poe, Kafka, Jarry, Roussel o fins i tot Bioy Casares.            L’amplitud i riquesa d’aquest recorregut converteix la màquina soltera en un element recorrent, que va més enllà de simples episodis d’inventiva delirant, i que esdevé en canvi figura representativa d’una profunda alteració, tant en els modes de producció literaris com en les formes de sensibilitat estètica; així com també sembla prefigurar la progressiva descomposició del bastiment en què se sustenta el projecte de la Raó Instrumental heretat de la Il·lustració i «perfeccionat» pel model econòmic del capitalisme.

3) Plantejament del curs: objectius i continguts

 3.1) Objectius

àPrenent doncs l’obra de Duchamp com a punt de partença i l’estudi de Carrouges com a eix vertebrador, aquest curs planteja un recorregut per les principals fites que integren aquesta història literària de les màquines solteres, procurant satisfer un triple objectiu:

 

  1. a) per una banda, endinsar-nos en la singularitat específica de cada un dels disbarats o monstres maquínics presentats, tant pel que fa als seus dissenys i modes de funcionament com a la incidència que tenen a l’hora d’activar el desplegament narratiu i textual de l’obra en què apareixen.

 

  1. b) per l’altra, procurar discernir fins a quin punt aquests artefactes poden contribuir a explicar el conjunt de l’obra dels seus autors, no només pel que fa a l’ús d’aquestes màquines com a símbols o metàfores d’un cert corpus de motivacions temàtiques i argumentals sinó també per la possible correlació que pugui donar-se entre el seu modus operandi i les singularitats del mecanisme escriptural / literari en què són plasmades. Són les màquines solteres (també) artefactes poètics, mecanismes que s’empelten a la interioritat mateixa de l’escriptura que les ha concebut i que contribueixen a conformar-la o fins i tot a motivar-ne la seva evolució i/o mutació?

 

  1. c) finalment, eixamplant el focus de mirada/lectura, projectar, sempre que sigui possible, aquesta rellevància narrativa/poètica en el context sòcio-cultural de cada màquina/obra/autor, detectant fins a quin punt la màquina soltera interpel·la també les diverses «maquinacions» (econòmiques, polítiques, socials, culturals) d’aquest context i quina és l’estratègia operativa d’aquesta interpel·lació: metàfora? reducció a l’absurd? dialèctica?

 

àPerò el curs no vol limitar-se a seguir de forma mimètica el recorregut que planteja Carrouges a la seva obra. Si aquest fos el nostre únic horitzó, caldria admetre que molt provablement l’autor ja va assolir-lo amb prou escreix i per tant aquest curs no tindria raó de ser. Per tant, ens proposem també eixamplar l’espectre conceptual i temàtic de la màquina soltera, tot obrint d’altres línies d’aproximació i de lectura des de fronts diversos, que atanyen tant a la literatura com al camp de la reflexió teòrico-pràctica, doncs des de ja fa temps la noció de màquina ha pres un paper destacadíssim en nombroses línies de reflexió crítica i de debat al voltant dels elements consubstancials que configuren l’ordre social i de pensament en què ens trobem immersos, tant pel que fa a allò que ens domina i subjecta com a allò que ens podria permetre emancipar-nos i empoderar-nos individual i col·lectivament.

 

3.2) Continguts

 

  1. a) Breu retrospectiva de la vida de les màquines

Ÿ L’imaginari barroc i la fantasia mecanicista: de Descartes als autòmats

Ÿ La màquina i allò sinistre: L’ Home de sorra d’ E.T.A. Hofmann

Ÿ Les màquines del capitalisme industrial

 

  1. b) La noció de màquina cèlibe a partir de Duchamp

Ÿ Trets fonamentals de la màquina soltera: precisió, hermetisme, disfuncionalitat

Ÿ El Gran Vidre

Ÿ Altres aportacions dadà a l’enginyeria cèlibe: Picabia, Tinguely

 

  1. c) Literatura i mitopoètica del maquinisme solter (Michel Carrouges)

Ÿ El castell dels Càrpats (Jules Verne)

Ÿ El Supermascle (Alfred Jarry)

Ÿ El pou i el pèndol (E. A. Poe)

Ÿ La colònia penitenciària (Franz Kafka)

Ÿ Locus Solus (Raymond Roussel)

Ÿ La invención de Morel (Adolfo Bioy Casares)

 

  1. d) Altres casos de celibat maquínic a la literatura

Ÿ Samuel Beckett i les màquines esgotades («la més elevada exactitud, la més

extrema dissolució»)

Ÿ William Burroughs, la cut-up-machine i el celibat paranoic

Ÿ La «conspiració Shandy» de Vila-Matas (Historia abreviada de la literatura

            portátil)

 

  1. e) La política de les màquines: més enllà del camp textual (Deleuze, Guattari)

Ÿ Màquines abstractes

Ÿ Màquines desitjants

Ÿ Màquines de guerra

 

4) Bibliografia fonamental i de suport

 

4.1) Bibliografia fonamental

Aquest apartat de la bibliografia inclou les lectures que es consideren imprescindibles per a seguir degudament la proposta general i els diversos eixos temàtics del curs. De cada obra es farà una tria acurada de fragments representatius de lectura obligada, que seran l’eina de treball fonamental per als alumnes i a partir de les quals es construirà l’espinada de cadascuna de les sessions, tant a nivell de contingut teòric com de debat i discussió.

Beckett, Samuel: Molloy; Madrid, Alianza

Burroughs, William S: Expreso Nova; Barcelona, Minotauro

Bioy Casares, Adolfo: La invención de Morel; Madrid, Alianza

Carrouges, Michel: Les machines célibataires; París, Editions du Chêne[1]

Jarry, Alfred: El Supermacho; Madrid, Valdemar

Kafka, Franz: En la colonia penitenciaria / La condena; Barcelona, Navona

La muralla china; Madrid, Alianza

Poe, Edgar Alan: Cuentos I, Madrid, Alianza

Roussel, Raymond: Locus Solus; València, Numa Editorial

Verne, Jules: El castell dels càrpats; Barcelona, La Magrana

Vila-Matas, Enrique: Historia abreviada de la literatura portátil; Barcelona, Anagrama

4.2) Bibliografia de suport

Aquest apartat inclou referències que, si bé no es consideren indispensables per a seguir amb unes mínimes garanties el curs, sí que resulten altament recomenables per a complementar els continguts proposats i ampliar els diversos marcs temàtics i conceptuals dels mateixos. Algunes d’aquestes referències s’integraran de manera més o menys explícita al cos teòric del curs, per bé que no s’exigirà la lectura de cap fragment determinat o, en tot cas, aquesta es donarà de manera pautada i guiada en el decurs de les sessions. Es recomana, però, que aquells alumnes que estiguin interessats en aproximar-se de manera personal a alguna d’aquestes obres demanin les oportunes suggerències i orientacions al docent del curs de cara a poder fer una sel·lecció profitosa i accessible dels textos.

Beckett, Samuel: Quad i altres peces per a televisió seguit de Deleuze, Gilles: L’Esgotat;

Barcelona, Plec 22

Cortázar, J: De otra máquina soltera, inclòs a La vuelta al día en ochenta mundos;

Madrid, RM Verlag

DDAA: Patafísica; Logroño, Pepitas de calabaza

DDAA: Vidas de autómatas ilustres; Madrid, Impedimenta

Deleuze, Gilles / Guattari, Félix: El Anti-Edipo; Barcelona, Paidós

Mil Mesetas; València, Pre-textos

Duchamp, M: Notas; Madrid, Tecnos

Marx, K: Fragmento sobre las máquinas, inclòs a Elementos fundamentales para la

             crítica de la economía política (Grundrisse) 1857-1858, vol 2, Mèxic,

Siglo XXI

Morey, Miguel: Psiquemáquinas; Barcelona, Montesinos

Paz, Octavio: Apariencia desnuda. La obra de Marcel Duchamp; Madrid, Alianza

Raunig, Gerald: Mil máquinas; Madrid, Traficantes de sueños

[1] NOTA: no existeix traducció ni al català ni al castellà d’aquest llibre; per tant es procurarà oferir als alumnes una sel·lecció de fragments específicament traduïts per a garantir el seguiment de l’obra durant el curs.

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies. ACEPTAR
Aviso de cookies