Carrer Pons i Subirà, 3 (Barcelona) info@nollegiu.cat

NoInspireu serà una manera de mirar la poesia tal com se’ns ha anat acostant i ha anat desenvolupant-se, principalment, al llarg dels darrers dos-cents anys. Anirem veient fases evolutives, camins i giragonses, dreceres i culs de sac per on han anat transitant i plasmant-se les inspiracions. Llegirem i gaudirem, situarem i comentarem, procurarem entendre i compartir allò que va instigar cada poeta i el poder que li va hissar amunt les paraules. ENS TROBAREM UN DIJOUS CADA MES A LES 20h.

Josep Pedrals, Poeta i recitador. Recentment ha estat nomenat codirector del Festival Barcelona Poesia. Escriu per necessitat, per voluntat i per encàrrec. Ha treballat en la divulgació de la poesia i dóna conferències i cursos sobre temes de poètica, prosòdia i oralitat. Ha actuat a Europa, Àsia i Amèrica. Ha coordinat, durant 13 anys (2002-2015), amb Ferran Garcia, l’associació HORINAL (Obrador de Recitacions I Noves Actituds Literàries), des d’on han organitzat el cicle de recitals del bar Horiginal de Barcelona i altres festivals i cicles poètics diversos.

PROGRAMA:

1 – Bernat Meix – 10 d’octubre

El pseudònim Bernat Meix amaga la personalitat trobadoresca del pintor Josep Maria de Martín, que als anys setanta va decidir concentrar-se en la poesia i va condensar la seva lírica en quatre llibres exquisits, plens de barroquisme i d’ironia.

2 – Ramón López Velarde – 14 de novembre

López Velarde queda entremig del gran moment modernista de l’Amèrica llatina (tot i que és un poeta més familiar que Herrera y Reissig, més delicat que Lugones, més casolà que Darío) i la gran revolució de l’avantguarda (però ja no va viure l’esplendor de César Vallejo o Oliverio Girondo).

3 – Armand Obiols – 12 de desembre

Armand Obiols (pseudònim de Joan Prat) és el més desconegut i el menys prolífic de la Colla de Sabadell, i és més conegut per ser el gran amor i el conseller literari de Mercè Rodoreda. La seva obra poètica és una autèntica meravella: escassa però magistral.

4 – Juana de Ibarbourou – 9 de gener

Poeta popularíssima al llarg del segle XX, fins al punt de ser coneguda com “Juana de América”, va conrear una poesia d’estil simple i natural i plena de força: “fresca y ardorosa”, com deia Unamuno, ple de raó.

5 – Carles Fages de Climent – 13 de febrer

Fages de Climent és un poeta tan empordanès, que acaba resultant universal. La seva obra, plena d’un aire clàssic pres amb reverència i sorna, i emparentada amb la del seu íntim amic Salvador Dalí, és un cant a la vida i un retrat simpatiquíssim del seu voltant.

6  – Blanca Varela – 12 de març

Blanca Varela és una veu austera i mordaç, que planteja els poemes com una commoció, com una envestida, com un esclat de materialitat corporal que se’ns emporta cap a l’altura poètica. És una poesia falsament simple i que cal reconsiderar-la poc a poc.

7 – Maria Beneyto – 2 d’abril

Beneyto és un cas curiós de poeta bilingüe (castellà/català) amb una evolució interessantíssima des d’una poesia de caire social (del contrast del rural i l’urbà fins als retrats cívics) cap a un intimisme quasi surrealista.

8 – Zbigniew Herbert – 14 de maig

Zbigniew Herbert aconsegueix barrejar la duresa d’un verb quasi transparent, que va directe a la reflexió sobre la realitat històrica més descarnada, amb una ironia dolorosa, de manera que provoca un nus a la gola i un somriure al mateix temps, i a sobre fa pensar.

9 – Alda Lara – 4 de juny

Poetessa angolesa dels anys 50, d’estil dolç però directe, fa de consciència del final del colonialisme i dels desajustos de la societat i, enyorosa dels paisatges de l’Àfrica, combina el portuguès amb mots autòctons africans.

Descripció

NoInspireu serà una manera de mirar la poesia tal com se’ns ha anat acostant i ha anat desenvolupant-se, principalment, al llarg dels darrers dos-cents anys. Anirem veient fases evolutives, camins i giragonses, dreceres i culs de sac per on han anat transitant i plasmant-se les inspiracions. Llegirem i gaudirem, situarem i comentarem, procurarem entendre i compartir allò que va instigar cada poeta i el poder que li va hissar amunt les paraules. ENS TROBAREM UN DIJOUS CADA MES A LES 20h.

Josep Pedrals, Poeta i recitador. Recentment ha estat nomenat codirector del Festival Barcelona Poesia. Escriu per necessitat, per voluntat i per encàrrec. Ha treballat en la divulgació de la poesia i dóna conferències i cursos sobre temes de poètica, prosòdia i oralitat. Ha actuat a Europa, Àsia i Amèrica. Ha coordinat, durant 13 anys (2002-2015), amb Ferran Garcia, l’associació HORINAL (Obrador de Recitacions I Noves Actituds Literàries), des d’on han organitzat el cicle de recitals del bar Horiginal de Barcelona i altres festivals i cicles poètics diversos.

PROGRAMA:

1 – Bernat Meix – 10 d’octubre

El pseudònim Bernat Meix amaga la personalitat trobadoresca del pintor Josep Maria de Martín, que als anys setanta va decidir concentrar-se en la poesia i va condensar la seva lírica en quatre llibres exquisits, plens de barroquisme i d’ironia.

2 – Ramón López Velarde – 14 de novembre

López Velarde queda entremig del gran moment modernista de l’Amèrica llatina (tot i que és un poeta més familiar que Herrera y Reissig, més delicat que Lugones, més casolà que Darío) i la gran revolució de l’avantguarda (però ja no va viure l’esplendor de César Vallejo o Oliverio Girondo).

3 – Armand Obiols – 12 de desembre

Armand Obiols (pseudònim de Joan Prat) és el més desconegut i el menys prolífic de la Colla de Sabadell, i és més conegut per ser el gran amor i el conseller literari de Mercè Rodoreda. La seva obra poètica és una autèntica meravella: escassa però magistral.

4 – Juana de Ibarbourou – 9 de gener

Poeta popularíssima al llarg del segle XX, fins al punt de ser coneguda com “Juana de América”, va conrear una poesia d’estil simple i natural i plena de força: “fresca y ardorosa”, com deia Unamuno, ple de raó.

5 – Carles Fages de Climent – 13 de febrer

Fages de Climent és un poeta tan empordanès, que acaba resultant universal. La seva obra, plena d’un aire clàssic pres amb reverència i sorna, i emparentada amb la del seu íntim amic Salvador Dalí, és un cant a la vida i un retrat simpatiquíssim del seu voltant.

6  – Blanca Varela – 12 de març

Blanca Varela és una veu austera i mordaç, que planteja els poemes com una commoció, com una envestida, com un esclat de materialitat corporal que se’ns emporta cap a l’altura poètica. És una poesia falsament simple i que cal reconsiderar-la poc a poc.

7 – Maria Beneyto – 2 d’abril

Beneyto és un cas curiós de poeta bilingüe (castellà/català) amb una evolució interessantíssima des d’una poesia de caire social (del contrast del rural i l’urbà fins als retrats cívics) cap a un intimisme quasi surrealista.

8 – Zbigniew Herbert – 14 de maig

Zbigniew Herbert aconsegueix barrejar la duresa d’un verb quasi transparent, que va directe a la reflexió sobre la realitat històrica més descarnada, amb una ironia dolorosa, de manera que provoca un nus a la gola i un somriure al mateix temps, i a sobre fa pensar.

9 – Alda Lara – 4 de juny

Poetessa angolesa dels anys 50, d’estil dolç però directe, fa de consciència del final del colonialisme i dels desajustos de la societat i, enyorosa dels paisatges de l’Àfrica, combina el portuguès amb mots autòctons africans.

Informació addicional

Preus i descomptes

Carnet Nolector, Preu general

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies. ACEPTAR
Aviso de cookies