Carrer Pons i Subirà, 3 (Barcelona) info@nollegiu.cat

Un cicle que estrenem després de l’èxit de la prova pilot que vam fer amb el Partenó, dedicat a analitzar alguns dels edificis més importants de l’arquitectura occidental. A partir de la seva història descobrirem la concepció amb la qual van néixer, les seves vicissituds en la construcció i el paper que van jugar en el concepte de la ciutat on es van ubicar.

JOSEP MARIA ROVIRA és catedràtic d’Història de l’Art i doctor en Arquitectura.

2 d’octubre, 19h – El Panteó de Roma (S. II )

L’arquitectura de l’època imperial romana estava destinada a major glòria del programa dels emperadors. Circs, teatres, amfiteatres, etc. construïen el dictum famós: “panem et circensis”. El Panteó d’Adrià serà una fita imprescindible i un model de cara al futur.

4 de desembre, 19h – Santa Sofia. Istambul (S. VI)

La voluntat de Justinià de reconstruir l’Imperi romà en clau cristiana el portà a inventar una idea d’espai i de rite que donà com a fruit aquest edifici imprescindible.

8 de gener, 19h – La catedral de Chartres ( S. XIII)

La nova economia urbana i el redreçament del cristianisme necessitaven un espai representatiu: la catedral, la casa del bisbe que construís la gran idea de la nova teologia: “Déu és llum”. L’abat Suger i Robert de Grosseteste en són els artífexs.

22 de gener, 19h – Santa Maria in Fiore. (S. XV)

El sector de la construcció medieval, comandat pels gremis, es va mostrar incapaç de cobrir la capçalera de la catedral de Florència que Arnolfo de Cambio havia planificat un segle abans. Ara es necessita un canvi: l’arquitecte com a amo i senyor de les idees i de la construcció. Ha començat el Renaixement i l’encàrrec de la tomba Medici n’és un inici imparable.

5 de febrer, 19h – San Sebastiano i Sant’Andrea. (S. XV)

Es necessitava una teoria nova que es pogués observar en els nous edificis, interessats en recuperar l’arquitectura clàssica i la dignitat de l’home, en un lloc on l’arquitectura era “cosa mentale” i on l’home havia d’ocupar el centre del món. A Màntua en trobem dos exemples.

 5 de març, 19h – Els edificis de Michelangelo Buonarrotti (S. XVI)

L’escultor més apreciat, el més desitjat per les corts italianes, també va ser arquitecte, malgrat la seva poca predisposició vers l’arquitectura. Va intentar elevar-la a fet místic des del platonisme i en va obtenir notables resultats, amb patiments inclosos, que el fan encara més gran.

2 d’abril, 19h – Bernini i Borromini a Roma (S. XVII)

Dos rivals es van disputar l’hegemonia del barroc a Roma. Bernini, brillant escultor,  molt més introduït als cercles del poder i molt més hàbil a l’hora de seduir clients. Borromini, tímid i introvertit, només va voler ser arquitecte a la contra, negant qualsevol relació amb el món de l’espectacle barroc  i aprofundint en la disciplina de l’arquitectura. El seu suïcidi és tota una mostra del final d’un món.

7 de maig, 19h – Crystal Palace. Londres, 1851

La tècnica del ferro i el vidre, mostra evident de la revolució industrial que exhibien els ponts i els hivernacles anglesos, es va fer internacional amb el Crystal Palace. L’èxit de l’edifici va iniciar una revolució que ha tingut un llarg recorregut del qual el Centre Pompidou n’és el millor hereu.

4 de juny, 19h, Mercat de Santa Caterina. Barcelona (1996-2002)

Les propostes de l’arquitecte Enric Miralles ens porten a diferents síntesis de l’arquitectura del segle XX. Gaudí, el lloc, la tipologia, la història, l’inacabat, la mort, etc. Així, una proposta de Barcelona acabarà el curs amb la brillant capacitat reflexiva del seu autor, per qui tot és tornat a revisar.

Descripció

Un cicle que estrenem després de l’èxit de la prova pilot que vam fer amb el Partenó, dedicat a analitzar alguns dels edificis més importants de l’arquitectura occidental. A partir de la seva història descobrirem la concepció amb la qual van néixer, les seves vicissituds en la construcció i el paper que van jugar en el concepte de la ciutat on es van ubicar.

JOSEP MARIA ROVIRA és catedràtic d’Història de l’Art i doctor en Arquitectura.

2 d’octubre, 19h – El Panteó de Roma (S. II )

L’arquitectura de l’època imperial romana estava destinada a major glòria del programa dels emperadors. Circs, teatres, amfiteatres, etc. construïen el dictum famós: “panem et circensis”. El Panteó d’Adrià serà una fita imprescindible i un model de cara al futur.

4 de desembre, 19h – Santa Sofia. Istambul (S. VI)

La voluntat de Justinià de reconstruir l’Imperi romà en clau cristiana el portà a inventar una idea d’espai i de rite que donà com a fruit aquest edifici imprescindible.

8 de gener, 19h – La catedral de Chartres ( S. XIII)

La nova economia urbana i el redreçament del cristianisme necessitaven un espai representatiu: la catedral, la casa del bisbe que construís la gran idea de la nova teologia: “Déu és llum”. L’abat Suger i Robert de Grosseteste en són els artífexs.

22 de gener, 19h – Santa Maria in Fiore. (S. XV)

El sector de la construcció medieval, comandat pels gremis, es va mostrar incapaç de cobrir la capçalera de la catedral de Florència que Arnolfo de Cambio havia planificat un segle abans. Ara es necessita un canvi: l’arquitecte com a amo i senyor de les idees i de la construcció. Ha començat el Renaixement i l’encàrrec de la tomba Medici n’és un inici imparable.

5 de febrer, 19h – San Sebastiano i Sant’Andrea. (S. XV)

Es necessitava una teoria nova que es pogués observar en els nous edificis, interessats en recuperar l’arquitectura clàssica i la dignitat de l’home, en un lloc on l’arquitectura era “cosa mentale” i on l’home havia d’ocupar el centre del món. A Màntua en trobem dos exemples.

 5 de març, 19h – Els edificis de Michelangelo Buonarrotti (S. XVI)

L’escultor més apreciat, el més desitjat per les corts italianes, també va ser arquitecte, malgrat la seva poca predisposició vers l’arquitectura. Va intentar elevar-la a fet místic des del platonisme i en va obtenir notables resultats, amb patiments inclosos, que el fan encara més gran.

2 d’abril, 19h – Bernini i Borromini a Roma (S. XVII)

Dos rivals es van disputar l’hegemonia del barroc a Roma. Bernini, brillant escultor,  molt més introduït als cercles del poder i molt més hàbil a l’hora de seduir clients. Borromini, tímid i introvertit, només va voler ser arquitecte a la contra, negant qualsevol relació amb el món de l’espectacle barroc  i aprofundint en la disciplina de l’arquitectura. El seu suïcidi és tota una mostra del final d’un món.

7 de maig, 19h – Crystal Palace. Londres, 1851

La tècnica del ferro i el vidre, mostra evident de la revolució industrial que exhibien els ponts i els hivernacles anglesos, es va fer internacional amb el Crystal Palace. L’èxit de l’edifici va iniciar una revolució que ha tingut un llarg recorregut del qual el Centre Pompidou n’és el millor hereu.

4 de juny, 19h, Mercat de Santa Caterina. Barcelona (1996-2002)

Les propostes de l’arquitecte Enric Miralles ens porten a diferents síntesis de l’arquitectura del segle XX. Gaudí, el lloc, la tipologia, la història, l’inacabat, la mort, etc. Així, una proposta de Barcelona acabarà el curs amb la brillant capacitat reflexiva del seu autor, per qui tot és tornat a revisar.

Informació addicional

Preus i descomptes

Carnet Nolector, Preu general

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies. ACEPTAR
Aviso de cookies