Carrer Pons i Subirà, 3 (Barcelona) info@nollegiu.cat

ARQUITECTURA I CIUTAT: DEU EXEMPLES PARADIGMÀTICSa l

1.- Arquitectura I ciutat en el temps del Renaixement italià

El final de l’Edat Mitjana possibilita l’apariciò de la revaloritzaciò de l’home com figura que des del centre del mòn imaginarà ciutats  a la seva mida i des de la seva mirada perspectiva i antropocéntrica, les escriurà, les dibuixarà i les proposará  als poder fàctics. L’importància vertebradora del territorio  a través del poder de les ciutats estat s’amplia considerablement i es beneficia dels avenços en matèria de ciutat que han visualitzat arquitectes, enginyers i filòsofs. Els grans senyors, construirán parts de la ciutat per millorar el seu poder i afirmar la seva presència en l’entorn urbà i el territori, modificant els equilibris medievals ara innecessàris.

1.1.- La ciutat escrita dibuixada i pintada: L.B. Alberti, Pietro Averlino “il Filarete”, Leonardo da Vinci, Francesco di Giorgio Martini.

1.3.- La ciutat construida: Florència, Pienza, Urbino, Mantua.

2.- Arquitectura i ciutat barroques

L’Europa moderna i colonialista dels estats i els imperis demana capitals i arquitectures que els representin, busca una monumentalitzaciò imprescindible del espai urbà, una extensiò considerable i una presencia del rei o l’emperador en el teixit urba: les places de París o els palaus de Versalles i Schönbrun en sòn dos dels millors exemples del que anomenem la ciutat barroca, tenint en compte que je hem vist la que ho va iniciar tot: Roma

2.1.- El Paris dels Mansart i del rey Sol

2.2.- La Viena de Fischer von Erlag, al capital del Sacro Romano Imperio

3.- Ciutat i Arquitectura en el temps de la máquina

La revoluciò industrial canviarà la forma de la ciutat que es posará al servei de la técnica,  l’industria, la mercadería, les grans exposicions universals i una forma sense límits en dos de les dimensions de l’espai que s’escenifica amb la destrucciò de les muralles i el bulevards sense final on l’arquitectura será comparsa i repeticiò obssesiva o en el gratacels americà, on la singularitat buscarà els reptes dels autors.

3.2.- El París del baró Haussman: la ciutat dels impressionistes i del poetes.

3.3.- El Chicago de Daniel Hudson Burnham i l’arquitectura antiurbana de Frank Lloyd Wright.

4.- Ciutat moderna i arquitectura: de la planificaciò al disseny urbà

Al segle XX, les propostes europees de Le Corbusier i altres representants de la modernitat es veurán mesclades amb les guerres mundials i les seves consequències. Dels traumes bélics en surten algunes opcions: la fuga endavant de les utopies, la desconfiança en la ciutat i la presencia del disseny urbà. Tot això proposa noves relacions de les técniques que fan les ciutats on l’arquitectura  a cops desapareix i a cops es protagonista absoluta en una complexitat de propostes de les que veurem les més reeixides.

4.1.- Racionalisme: Barcelona, del Plà Cerdà al Plà Macià amb la presència de Le Corbusier i la seva Ville Radieuse.

4.2.- Contextualisme: l’escola italiana, les propostes del Team X, Josep Lluis Sert.

4.3.- Monumentalisme: Unité d’Habitation, el metabolisme japonés, Walden7: la  arquitectura es una ciutat.

4.4.- Utopies I experimentalisme: Ludwig Hilberseimer, Archigram, Superstudio, Yona Friedman.

Descripció

ARQUITECTURA I CIUTAT: DEU EXEMPLES PARADIGMÀTICSa l

1.- Arquitectura I ciutat en el temps del Renaixement italià

El final de l’Edat Mitjana possibilita l’apariciò de la revaloritzaciò de l’home com figura que des del centre del mòn imaginarà ciutats  a la seva mida i des de la seva mirada perspectiva i antropocéntrica, les escriurà, les dibuixarà i les proposará  als poder fàctics. L’importància vertebradora del territorio  a través del poder de les ciutats estat s’amplia considerablement i es beneficia dels avenços en matèria de ciutat que han visualitzat arquitectes, enginyers i filòsofs. Els grans senyors, construirán parts de la ciutat per millorar el seu poder i afirmar la seva presència en l’entorn urbà i el territori, modificant els equilibris medievals ara innecessàris.

1.1.- La ciutat escrita dibuixada i pintada: L.B. Alberti, Pietro Averlino “il Filarete”, Leonardo da Vinci, Francesco di Giorgio Martini.

1.3.- La ciutat construida: Florència, Pienza, Urbino, Mantua.

2.- Arquitectura i ciutat barroques

L’Europa moderna i colonialista dels estats i els imperis demana capitals i arquitectures que els representin, busca una monumentalitzaciò imprescindible del espai urbà, una extensiò considerable i una presencia del rei o l’emperador en el teixit urba: les places de París o els palaus de Versalles i Schönbrun en sòn dos dels millors exemples del que anomenem la ciutat barroca, tenint en compte que je hem vist la que ho va iniciar tot: Roma

2.1.- El Paris dels Mansart i del rey Sol

2.2.- La Viena de Fischer von Erlag, al capital del Sacro Romano Imperio

3.- Ciutat i Arquitectura en el temps de la máquina

La revoluciò industrial canviarà la forma de la ciutat que es posará al servei de la técnica,  l’industria, la mercadería, les grans exposicions universals i una forma sense límits en dos de les dimensions de l’espai que s’escenifica amb la destrucciò de les muralles i el bulevards sense final on l’arquitectura será comparsa i repeticiò obssesiva o en el gratacels americà, on la singularitat buscarà els reptes dels autors.

3.2.- El París del baró Haussman: la ciutat dels impressionistes i del poetes.

3.3.- El Chicago de Daniel Hudson Burnham i l’arquitectura antiurbana de Frank Lloyd Wright.

4.- Ciutat moderna i arquitectura: de la planificaciò al disseny urbà

Al segle XX, les propostes europees de Le Corbusier i altres representants de la modernitat es veurán mesclades amb les guerres mundials i les seves consequències. Dels traumes bélics en surten algunes opcions: la fuga endavant de les utopies, la desconfiança en la ciutat i la presencia del disseny urbà. Tot això proposa noves relacions de les técniques que fan les ciutats on l’arquitectura  a cops desapareix i a cops es protagonista absoluta en una complexitat de propostes de les que veurem les més reeixides.

4.1.- Racionalisme: Barcelona, del Plà Cerdà al Plà Macià amb la presència de Le Corbusier i la seva Ville Radieuse.

4.2.- Contextualisme: l’escola italiana, les propostes del Team X, Josep Lluis Sert.

4.3.- Monumentalisme: Unité d’Habitation, el metabolisme japonés, Walden7: la  arquitectura es una ciutat.

4.4.- Utopies I experimentalisme: Ludwig Hilberseimer, Archigram, Superstudio, Yona Friedman.

Informació addicional

Preus i descomptes

Carnet Nolector, Preu general

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies. ACEPTAR
Aviso de cookies