Carrer Pons i Subirà, 3 (Barcelona) info@nollegiu.cat

Ramón Gómez de la Serna (Madrid, 3 de juliol de 1888 — Buenos Aires, 12 de gener de 1963) fou un prolífic escriptor i periodista avantguardista espanyol, generalment adscrit a la Generació del 1914 o al Noucentisme i inventor del gènere literari conegut com a gregueria. Compta amb una extensa i variada obra literària que abasta l’assaig costumista, la biografia (en va escriure una sobre Valle Inclán, Azorín i sobre ell mateix: automoribundia), la novel·la i el teatre.

“Ramón”, com li agradava que li diguessin, va escriure un centenar de llibres, la gran majoria traduïts a diversos idiomes. Divulgà les avantguardes europees des de la seva tertúlia, al café de Pombo, immortalitzada pel seu amic, el pintor i escriptor expressionista José Gutiérrez Solana. Escriví especialment biografies on el personatge ressenyat era en realitat una excusa per tal de divagar i acumular anècdotes veritables o inventades.

Carles Sindreu i Pons (Barcelona, Barcelonès, 6 de novembre de 1900 – La Garriga, Vallès Oriental, 6 de juliol de 1974) fou un escriptor, periodista i poeta català.

Estudià comerç. Féu d’antiquari i treballà en publicitat. Periodista esportiu, escrigué signant Fivaller a La Nau dels Esports. Fou molt actiu i conegut en els ambients del tennis. Inquiet avantguardista, fou fundador d’ADLAN i d'”Amics del Circ”, col·laborà amb el GATCPAC i es relacionà amb grans intel·lectuals, afins a l’avantguarda, de París i Madrid.

Al Principat fou pioner en el llançament o la crítica militant d’artistes plàstics, poetes i músics. Es relacionà especialment amb Joan Miró, J.V. Foix, Joan Prats, Àngel Ferrant, Sebastià Gasch, Josep Lluís Sert, etc. Col·laborà a MiradorLa PublicitatD’Ací i d’AllàEl Be Negre, etc. Els seus poemes oscil·len entre el cal·ligrama o la greguería surrealista, fins a l’evocació del paisatge, del suburbi o del temps de la infantesa. Se’l considera, juntament amb el seu amic Joan Brossa, un dels creadors de la poesia visual catalana.

Després de la guerra, col·laborà a La Vanguardia i a El Noticiero Universal, a banda de fer nombroses aportacions a mitjans de comunicació locals i conferències, sobretot al voltant del poble on residia, l’Ametlla del Vallès i d’on provenia la seva família. El 1962, a rel d’una campanya en contra d’ell a causa d’un article a La Vanguardia promoguda per prohoms del règim, Sindreu marxà a viure al poble veí de la Garriga, on se li reteren diversos homenatges i on morí.

Descripció

Ramón Gómez de la Serna (Madrid, 3 de juliol de 1888 — Buenos Aires, 12 de gener de 1963) fou un prolífic escriptor i periodista avantguardista espanyol, generalment adscrit a la Generació del 1914 o al Noucentisme i inventor del gènere literari conegut com a gregueria. Compta amb una extensa i variada obra literària que abasta l’assaig costumista, la biografia (en va escriure una sobre Valle Inclán, Azorín i sobre ell mateix: automoribundia), la novel·la i el teatre.

“Ramón”, com li agradava que li diguessin, va escriure un centenar de llibres, la gran majoria traduïts a diversos idiomes. Divulgà les avantguardes europees des de la seva tertúlia, al café de Pombo, immortalitzada pel seu amic, el pintor i escriptor expressionista José Gutiérrez Solana. Escriví especialment biografies on el personatge ressenyat era en realitat una excusa per tal de divagar i acumular anècdotes veritables o inventades.

Carles Sindreu i Pons (Barcelona, Barcelonès, 6 de novembre de 1900 – La Garriga, Vallès Oriental, 6 de juliol de 1974) fou un escriptor, periodista i poeta català.

Estudià comerç. Féu d’antiquari i treballà en publicitat. Periodista esportiu, escrigué signant Fivaller a La Nau dels Esports. Fou molt actiu i conegut en els ambients del tennis. Inquiet avantguardista, fou fundador d’ADLAN i d'”Amics del Circ”, col·laborà amb el GATCPAC i es relacionà amb grans intel·lectuals, afins a l’avantguarda, de París i Madrid.

Al Principat fou pioner en el llançament o la crítica militant d’artistes plàstics, poetes i músics. Es relacionà especialment amb Joan Miró, J.V. Foix, Joan Prats, Àngel Ferrant, Sebastià Gasch, Josep Lluís Sert, etc. Col·laborà a MiradorLa PublicitatD’Ací i d’AllàEl Be Negre, etc. Els seus poemes oscil·len entre el cal·ligrama o la greguería surrealista, fins a l’evocació del paisatge, del suburbi o del temps de la infantesa. Se’l considera, juntament amb el seu amic Joan Brossa, un dels creadors de la poesia visual catalana.

Després de la guerra, col·laborà a La Vanguardia i a El Noticiero Universal, a banda de fer nombroses aportacions a mitjans de comunicació locals i conferències, sobretot al voltant del poble on residia, l’Ametlla del Vallès i d’on provenia la seva família. El 1962, a rel d’una campanya en contra d’ell a causa d’un article a La Vanguardia promoguda per prohoms del règim, Sindreu marxà a viure al poble veí de la Garriga, on se li reteren diversos homenatges i on morí.

Informació addicional

Preus i descomptes

Carnet Nolector, Preu general

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies. ACEPTAR
Aviso de cookies