Carrer Pons i Subirà, 3 (Barcelona) info@nollegiu.cat

Ernestina de Champourcin Morán de Loredo (Vitòria, 10 de juliol del 1905-Madrid, 27 de març del 1999) fou una poetessa espanyola de la Generació del 27. L’arxiu personal d’Ernestina de Champourcín està a l’Arxiu General de la Universitat de Navarra i és d’accés lliure.

Com la gran majoria de representants de la seva generació, els primers testimonis de la seva obra poètica són poemes solts publicats a partir del 1923 en diverses revistes de l’època, com ara Manantial, Cartagena Ilustrada o La libertat. El 1926, Maria de Maeztu i Concha Méndez van fundar el Lyceum Club Femenino, proposant amb això conscienciar la unitat entre les dones, per tal que s’ajudessin en la lluita per intervenir en els problemes culturals i socials del seu temps. Aquest projecte va interessar a Ernestina, qui es va involucrar en el mateix, encarregant-se de tot el relatiu a la literatura.

En aquest mateix any Ernestina publica, a Madrid, la seva obra En silencio i l’envia a Juan Ramón un exemplar esperant el judici i crítica del poeta a la seva primera obra. Malgrat no rebre cap contestació, el seu camí es va creuar amb el de l’admirat poeta i la seva dona a La Granja de Sant Ildefons. A partir d’aquesta casual trobada va sorgir entre ambdós una amistat que el va portar a considerar el seu mentor, i igual que els va passar, una mica més tard, als seus companys de generació. és així com va entrar en contacte amb alguns dels integrants de la Generació del 27 : Rafael Alberti, Federico García Lorca, Luis Cernuda, Jorge Guillén, Pedro Salinas i Vicente Aleixandre. I a més, gràcies el mentor coneix la poesia anglesa clàssica i moderna (Keats, Shelley, Blake, Yeats).

Clara Isabel Alegría Vides (Estelí, Nicaragua, 12 de maig de 1924 – Managua, Nicaragua, 25 de gener de 2018)[fou una poeta, assagista, novel·lista, traductora i periodista nicaragüenca que ha esdevengut una veu bàsica en la literatura de l’Amèrica central contemporània. Escrivia amb el pseudònim de Claribel Alegría. 

Entre les seves obres, hi ha diverses novel·les històriques com Somoza, expediente cerrado: La historia de un ajusticiamiento (1993), en què parla de la vida del dictador nicaragüenc Anastasio Somoza. Aquest i altres llibres varen ser escrits en col·laboració amb el seu home. La seva obra (poesia, novel·la i conte) segueix les línies de la seva època, cerca la denúncia social i vindica els drets humans amb un llenguatge a vegades antiliterari.

Descripció

Ernestina de Champourcin Morán de Loredo (Vitòria, 10 de juliol del 1905-Madrid, 27 de març del 1999) fou una poetessa espanyola de la Generació del 27. L’arxiu personal d’Ernestina de Champourcín està a l’Arxiu General de la Universitat de Navarra i és d’accés lliure.

Com la gran majoria de representants de la seva generació, els primers testimonis de la seva obra poètica són poemes solts publicats a partir del 1923 en diverses revistes de l’època, com ara Manantial, Cartagena Ilustrada o La libertat. El 1926, Maria de Maeztu i Concha Méndez van fundar el Lyceum Club Femenino, proposant amb això conscienciar la unitat entre les dones, per tal que s’ajudessin en la lluita per intervenir en els problemes culturals i socials del seu temps. Aquest projecte va interessar a Ernestina, qui es va involucrar en el mateix, encarregant-se de tot el relatiu a la literatura.

En aquest mateix any Ernestina publica, a Madrid, la seva obra En silencio i l’envia a Juan Ramón un exemplar esperant el judici i crítica del poeta a la seva primera obra. Malgrat no rebre cap contestació, el seu camí es va creuar amb el de l’admirat poeta i la seva dona a La Granja de Sant Ildefons. A partir d’aquesta casual trobada va sorgir entre ambdós una amistat que el va portar a considerar el seu mentor, i igual que els va passar, una mica més tard, als seus companys de generació. és així com va entrar en contacte amb alguns dels integrants de la Generació del 27 : Rafael Alberti, Federico García Lorca, Luis Cernuda, Jorge Guillén, Pedro Salinas i Vicente Aleixandre. I a més, gràcies el mentor coneix la poesia anglesa clàssica i moderna (Keats, Shelley, Blake, Yeats).

Clara Isabel Alegría Vides (Estelí, Nicaragua, 12 de maig de 1924 – Managua, Nicaragua, 25 de gener de 2018)[fou una poeta, assagista, novel·lista, traductora i periodista nicaragüenca que ha esdevengut una veu bàsica en la literatura de l’Amèrica central contemporània. Escrivia amb el pseudònim de Claribel Alegría. 

Entre les seves obres, hi ha diverses novel·les històriques com Somoza, expediente cerrado: La historia de un ajusticiamiento (1993), en què parla de la vida del dictador nicaragüenc Anastasio Somoza. Aquest i altres llibres varen ser escrits en col·laboració amb el seu home. La seva obra (poesia, novel·la i conte) segueix les línies de la seva època, cerca la denúncia social i vindica els drets humans amb un llenguatge a vegades antiliterari.

Informació addicional

Preus i descomptes

Carnet Nolector, Preu general

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies. ACEPTAR
Aviso de cookies