Carrer Pons i Subirà, 3 (Barcelona) info@nollegiu.cat

No us ho amaguem. Això és un somni que el llibreter volia complir. Ja fa molt temps que llegeix els poemes d’Eloy Sánchez Rosillo del qual se’n declara un ferm admirador perquè en els versos d’aquest savi hi troba la pau, la bellesa i l’admiració per allò viscut; el descobriment i la consciència descrit com a experiència. És per això que quan va rebre el volum de la seva poesia completa Las cosas como fueron publicada a la col·lecció Marginales de Tusquets, va fer un treball d’investigació per saber com podia contactar amb el poeta i convidar-lo a la llibreria. No va ser fàcil. Eloy Sánchez Rosillo viu a Múrcia i la seva agenda és complicada. Però ens va dir que sí. Així que l’hem convidat a passar el cap de setmana a Barcelona i fer d’amfitrions en aquesta sessió única a la llibreria per complir un somni: el del llibreter que escoltava en directe un dels seus poetes predilectes. Serà el dissabte, 17 de novembre a les 12:30h.

Només per fer-vos una idea, el descobriment de la lectura i de la poesia del poema La muerte del silencio és un d’aquells poemes que quan arriba al lector, arriba per quedar-s’hi:

La muerte del silencio

Como alguien que después de un vasto tiempo de oscuridad
descubre tras el rostro de la noche
la inesperada presencia del amanecer,
halló el adolescente en un repliegue de su vida
un tesoro nimbado de misteriosos brillos:
era la muerte del silencio. Y el muchacho
penetró en el umbral de la poesía
con paso decidido y fervor en su pecho:
allí estaba la luz de la palabra,
el extraño fulgor de cada hora,
la ignorada expresión de la hermosura
en el regazo de lo conocido.

Un día, con un libro bajo el brazo,
anduvo por las calles soñolientas y tibias
de una ciudad del sur, de su ciudad.
Sentóse al fin en una plaza silenciosa
y vio cómo las manos del sol acariciaban
el oscuro verdor de los magnolios
con más amor que en otras primaveras.

Abrió entonces el libro. Y sólo dos palabras
en su portada halló:
Teócrito: Idilios.
Y el pastor siciliano se aproximó al muchacho
y le contó muchas historias, tan hermosas
como frutas silvestres o el canto de un jilguero.
Con voz muy dulce hablóle largamente
de los amores mitológicos, simples y fabulosos.
Y cuando sus palabras se apagaron
una flauta afligida se despertó a lo lejos.
La luz mediterránea descansaba
en la plata apacible del olivo;
las cigarras cantaban en la sombra;
cerca del mar crecían las adelfas.

17 de julio de 1977

 

Descripció

No us ho amaguem. Això és un somni que el llibreter volia complir. Ja fa molt temps que llegeix els poemes d’Eloy Sánchez Rosillo del qual se’n declara un ferm admirador perquè en els versos d’aquest savi hi troba la pau, la bellesa i l’admiració per allò viscut; el descobriment i la consciència descrit com a experiència. És per això que quan va rebre el volum de la seva poesia completa Las cosas como fueron publicada a la col·lecció Marginales de Tusquets, va fer un treball d’investigació per saber com podia contactar amb el poeta i convidar-lo a la llibreria. No va ser fàcil. Eloy Sánchez Rosillo viu a Múrcia i la seva agenda és complicada. Però ens va dir que sí. Així que l’hem convidat a passar el cap de setmana a Barcelona i fer d’amfitrions en aquesta sessió única a la llibreria per complir un somni: el del llibreter que escoltava en directe un dels seus poetes predilectes. Serà el dissabte, 17 de novembre a les 12:30h.

Només per fer-vos una idea, el descobriment de la lectura i de la poesia del poema La muerte del silencio és un d’aquells poemes que quan arriba al lector, arriba per quedar-s’hi:

La muerte del silencio

Como alguien que después de un vasto tiempo de oscuridad
descubre tras el rostro de la noche
la inesperada presencia del amanecer,
halló el adolescente en un repliegue de su vida
un tesoro nimbado de misteriosos brillos:
era la muerte del silencio. Y el muchacho
penetró en el umbral de la poesía
con paso decidido y fervor en su pecho:
allí estaba la luz de la palabra,
el extraño fulgor de cada hora,
la ignorada expresión de la hermosura
en el regazo de lo conocido.

Un día, con un libro bajo el brazo,
anduvo por las calles soñolientas y tibias
de una ciudad del sur, de su ciudad.
Sentóse al fin en una plaza silenciosa
y vio cómo las manos del sol acariciaban
el oscuro verdor de los magnolios
con más amor que en otras primaveras.

Abrió entonces el libro. Y sólo dos palabras
en su portada halló:
Teócrito: Idilios.
Y el pastor siciliano se aproximó al muchacho
y le contó muchas historias, tan hermosas
como frutas silvestres o el canto de un jilguero.
Con voz muy dulce hablóle largamente
de los amores mitológicos, simples y fabulosos.
Y cuando sus palabras se apagaron
una flauta afligida se despertó a lo lejos.
La luz mediterránea descansaba
en la plata apacible del olivo;
las cigarras cantaban en la sombra;
cerca del mar crecían las adelfas.

17 de julio de 1977

 

Informació addicional

Accés

Carnet Nolector (Entrada lliure), Entrada, Llibre

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies. ACEPTAR
Aviso de cookies