Carrer Pons i Subirà, 3 (Barcelona) info@nollegiu.cat
IMG 0506 R

Fora d'estoc

«Sovint cal morir per entendre-ho»

«Ah, que trist deu ser aleshores quan et fa mal / just la part
que ja no tens i quan / les ferides profundes que s’hi senten /
poden guarir-se tan sols en la ment».

Aquests versos que tinc gravats fins al fons de la meva memòria i al més íntim de l’ànima pertanyen a la poeta romanesa Ileana Mălăncioiu, publicada recentment al català en una antologia traduïda a quatre mans per Xavier Montoliu Pauli i per la sotasignada, intitulada La vèrtebra. Potser Amadeu Vidal i Bonafont, amb la seva intuïció de poeta, va percebre el batec del meu cor escoltant aquests versos recitats per l’epiloguista del llibre Carles Duarte a la presentació del diumenge 25 de novembre de 2018 a la Llibreria Documenta de Barcelona. Potser va ser aleshores quan va decidir demanar-me un pròleg per al seu llibre Emboscada. No hauria acceptat aquest honor si, després d’haver llegit d’una glopada els poemes, no hagués sentit que «tot el cos se’m glaçava tant que no hi havia foc que em pogués escalfar», com deia Emily Dickinson.

Perquè no sol ser habitual que una traductora prologui un llibre de poemes concebut pel seu autor com una vèrtebra vital de la seva obra i vida i publicat en la seva llengua materna.

Del pròleg de Jana Balacciu Matei a EMBOSCADA d’Amadeu Vidal i Bonafont

Descripció

«Sovint cal morir per entendre-ho»

«Ah, que trist deu ser aleshores quan et fa mal / just la part
que ja no tens i quan / les ferides profundes que s’hi senten /
poden guarir-se tan sols en la ment».

Aquests versos que tinc gravats fins al fons de la meva memòria i al més íntim de l’ànima pertanyen a la poeta romanesa Ileana Mălăncioiu, publicada recentment al català en una antologia traduïda a quatre mans per Xavier Montoliu Pauli i per la sotasignada, intitulada La vèrtebra. Potser Amadeu Vidal i Bonafont, amb la seva intuïció de poeta, va percebre el batec del meu cor escoltant aquests versos recitats per l’epiloguista del llibre Carles Duarte a la presentació del diumenge 25 de novembre de 2018 a la Llibreria Documenta de Barcelona. Potser va ser aleshores quan va decidir demanar-me un pròleg per al seu llibre Emboscada. No hauria acceptat aquest honor si, després d’haver llegit d’una glopada els poemes, no hagués sentit que «tot el cos se’m glaçava tant que no hi havia foc que em pogués escalfar», com deia Emily Dickinson.

Perquè no sol ser habitual que una traductora prologui un llibre de poemes concebut pel seu autor com una vèrtebra vital de la seva obra i vida i publicat en la seva llengua materna.

Del pròleg de Jana Balacciu Matei a EMBOSCADA d’Amadeu Vidal i Bonafont

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies. ACEPTAR
Aviso de cookies