Carrer Pons i Subirà, 3 (Barcelona) info@nollegiu.cat
Adriapujol

L’Eclipsi és un thriller escrit per Georges Perec que té el mèrit de tenir un “defecte”, com digué el llibreter. Quin? És evident. Entre els seus folis hi té lloc un segrest. Del primer fins l’últim mot hi ocorre un enorme misteri: un joc lingüístic, un secret hermètic. És un repte pel lector.

Escriure un paràgraf sense una de les lletres més utilitzades del nostre idioma és tota una feinada: ara imaginem-nos escriure un llibre de 274 pàgines. Això és el que va fer Perec amb el lipograma de La Disaparision, que Adrià Pujol ha versionat en català a L’Eclipsi. I va ser Pujol mateix qui va utilitzar la paraula ‘versió’ en comptes de ‘traducció’ dijous 9 de febrer a la Nollegiu, quan va presentar aquest llibre acompanyat de l’escriptor Màrius Serra i l’editora de l’Avenç Núria Iceta.

eclipsi1c

Per què ‘versió’? Podria ser perquè no porta la lletra “a”, però realment és perquè més que una traducció, el que ha fet Pujol és adaptar tots els jocs lingüístics –que no són pocs- al català. A L’Eclipsi, Perec executa una doble absència: és un thriller en tant que un personatge desapareix, i aquells qui el busquen comencen a caure misteriosament; però també desapareix, de les seves pàgines, una de les lletres més utilitzades en francès: la e. I Pujol, en escollir eliminar la lletra “a”, en comptes de la “e”, es proposava “reescriure aquests jocs de paraules, tornar-los a jugar”, com ell mateix deia. Per això “no és una traducció, sinó una versió”.

Perec pertanyia al grup OULIPO (Ouvroir de littérature potentielle), un moviment d’experimentació literària que, contra el dogmatisme sectari dels moviments d’avantguarda, es proposà crear una barreja entre la literatura i les matemàtiques que li permet explorar el llenguatge formalment. I per això Perec crea, entre moltes altres obres, un lipograma on ell mateix s’imposa aquesta trava. Serra cità a Marcel Benabou, un dels ‘secretaris provisionalment definitius’ de l’Oulipo, qui digué que “l’escriptor és una rata que crea un laberint del que ella mateixa es proposa sortir.”

Tota aquesta onada de joc formal amb la literatura ve sobretot perquè després la Segona Guerra Mundial, i davant l’horror de l’Holocaust, entre els artistes s’estén la idea –sobretot en teòrics com Theodor Adorno—que ja no és possible crear art, i per tant, no es pot escriure cap més novel·la. Davant aquest corrent de pensament, grups com l’Oulipo proposen un nou estil de literatura on es juga amb la formalitat, amb l’intertextualitat, al retorn als clàssics com Melville, Poe, Christie… Que apareixen tots referenciats a La Disaparision L’Eclipsi.

eclipsi2

Iceta va definir com “un thriller amb transcendència, no és el joc pel joc. És una metàfora d’una desaparició emocional. L’absència és una qüestió cabdal”. Perec perdé els pares durant la segona guerra mundial, i aquesta rememoració de la família perduda marcà tota la seva obra; “la memòria és un fil roig en les obres de Perec, i l’absència és una qüestió cabdal.”

“Quin busqui un fil trencat, aquí, no el trobarà: està tot cosit”, va dir Pujol amb orgull. I és que ha trigat sis anys en versionar-lo: si al llibre es feia un joc de paraules amb un arqueòleg del segle XVIII que s’escrigués amb E, Pujol en buscava un de la mateixa època que ho fes amb A. D’aquesta manera, a L’Eclipsi, Rimbaud es transforma en ‘Rienbon’, Bauelaire en ‘l’inventor de l’spleen i el bohemi de les Lutècies’, i Fages de Climent, en Fuges de Climent.  “És un llibre que s’havia de nostrar”

Moltes versions de La Disaparision han ideat les traves a la mida del seu idioma, i també de la seva història i cultura, explicava Serra, i en llegia alguns exemples: en castellà, en anglès… I en italià, que curiosament van decidir mantenir totes les lletres i fer-ne una traducció i prou, quedar-se a nivell literal: “i són els més infidels!” va exclamar Serra, rient. Perquè L’Eclipsi (o la Disaparision) explica una història, però ho fa a través de capes i capes lingüístiques en les quals l’escriptor pren el paper de mediador entre el llenguatge i el lector.

L’Eclipsi és un llibre que té dos nivells, se’n poden fer dues lectures possibles i es poden gaudir igualment tant si es llegeix essent conscient de tots els jocs lingüístics que conté o es segueix només la seva misteriosa trama de desaparicions i crims. La versió de Pujol ens permet recórrer aquest laberint que Perec va idear ara fa mig segle.

Si voleu veure la crònica del Telenotícies de TV3, només heu de clicar aquí

Crònica d’Aina Soley

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies. ACEPTAR
Aviso de cookies