Carrer Pons i Subirà, 3 (Barcelona) info@nollegiu.cat
Logo Blanc I Negre

Benvolgudes, Benvolguts,

Aquí teniu les recomanacions de Sant Jordi 2018. Són uns quants llibres. És el que té que hi hagi tres llibreters lectors voraços de literatura. Trobareu una mica de tot: novel·la, assaig, il·lustrat i també, poesia. Aquell gènere que mai figura en els llistats de recomanacions de la majoria de mitjans de comunicació. De tota manera, si aquestes recomanacions/indicacions no us agraden a la llibreria en tenim moltes altres.


Si d’entrada pregunteu al Xavier quin llibre us recomana, el primer que li sortirà serà aquest. Quan va arribar a les mans del llibreter recelava del tema i de tants premis. Però no se’n va adonar i a la pàgina 20 ja estava immers en una història d’amistat entre pare i fill, fill i mare, amic de ciutat i amic de muntanya. Una delícia, de veritat.


 

Què li passa al llibreter amb aquest autor? No res. Que després de Les vuit muntanyes va decidir llegir l’altre títol publicat a l’editorial minúscula i també en va sortir encantat. Potser perquè en aquell moment necessitava una lectura que li donés pau i recerca. En tot cas, fantàstics els dos Cognettis. (Sí, sí, ja podeu fer la cognetti que vulgueu amb el nom però llegiu-lo, carai!)


Ordesa és un llibre meravellós. Però no si busqueu una història, bonica, agradable. Ordesa és un dietari, unes notes a peu de pàgina on l’ofici d’escriptor ho desborda tot. On quedem tots retratats al mateix temps que Manuel Vilas es despulla i deixa anar pes a través de l’escriptura. Del llegit aquest any, està en el top. Al tantu, que deixa ferida.


L’Oriol diu que l’autora coreana ho ha tornat a fer. Una lectura que et posa a prova, que et porta al centre mateix de l’horror ficcionant la salvatge repressió per part de l’exercit de la revolta popular que va tenir lloc a la ciutat natal de Kang l’any 1980.


I si l’Oriol diu que ho torna a fer és perquè anteriorment ell i el Xavier i desenes de lectors van quedar captivats per un llibre estrany, oníric i profund, narrant la violència més psicològica d’una manera delicada d’una dona coreana que anuncia a la família que es fa vegetariana. La vegetariana va guanyar el Premi Nollegiu 2017 a la millor novel·la publicada gràcies als vots de les prop de 600 persones que van participar.


Pot ser un llibre d’assaig i de filosofia un best-seller? A la Nollegiu, Josep Maria Esquirol és l’exemple. Amb La resistència íntima es va convertir en un dels més venuts. De fet és el quart llibre més venut a la història de la llibreria. Amb La penúltima bondat porta el mateix camí. Per què? Doncs perquè quan algú escriu sobre filosofia i ho fa de manera entenedora i ens parla de coses com el replec del sentir i reivindica la sensació i l’experència com a primer element de confrontació amb el món, quedes absolutament seduït. Però també retratat de com estem fent les coses. I per tant, interpel·lat.


La Laia diu d’aquesta delícia que es llegeix després de sopar: petita gran obra de Zweig, m’he delit amb aquest divertimento que va intensificant el ritme fins que te l’has acabat tot d’un glop. Una dona té un amant. I una dona li fa xantatge. Com es pot treure tant de suc d’una situació mil vegades explicada? L’Oriol i el Xavier donen suport a la proposta de manera entusiasta.


Aquesta és una de les explicacions que més ens agraden per recomanar. L’Oriol la planteja així: no sé dir per què m’agrada Permagel. Potser perque és magnètic, exquisit, profundament humà, per l’ús (gust) del llenguatge, l’elegància amb que transita de la llum a l’ombra? No ho sé. Simplement m’ha atrapat.


Al meu entendre, aquest és un dels llibres més poètics d’Antonio Muñoz Molina. Es pot llegir com una novel·la, sí. Però també es pot llegir arbitràriament. Durant molt de temps, l’autor anava apuntant en una llibreta frases que es trobava en les seves passejades per les ciutats on va – i ja sabeu que l’Antonio és molt de viatjar -. De cadascuna de les seves frases i com si fos un collage, l’escriptor escriu fragments que ens condueixen per reflexions sobre nosaltres. Jo m’ho he passat molt bé llegint-lo, francament. Això sí, si voleu una historieta que passi ràpid, aquest no és el vostre llibre. Aquest llibre mereix temps. D’aquells de tauleta de nit que els pots fer durar. Una inversió.


Després de llegir-lo, l’Oriol estava embadalit. No tot són crims a la Vall del Baztan. Un llibre d’arrels profundes, homenatge sentit a un paisatge, a una forma de vida, a les tradicions, la família, la natura. Deliciós.


Crec que ja és la tercera llista de recomanacions en la qual apareix aquest llibre. Però clar, la Laia no hi era quan les vam fer. I per això diu que aquesta és la història de la fugida i persecució de la Cora, una jove esclava que malviu en una plantació de cotó al sud dels Estats Units. Una novel·la que fa trepidar i que recoman a aquells lectors que vulguin un llibre que els obligui a seguir llegint. Si ha estat en tres llistes des del setembre de l’any passat serà per alguna cosa, oi?


D’aquest llibre de Susan Faludi, l’Oriol explica que s’endinsa en la història del seu pare amb la precisió de l’entomòleg, un personatge esquiu, contradictori, mutant. Un home que va decidir canviar de sexe a una edat avançada. Un exercici d’investigació periodística, de memòria i una interessant reflexió sobre la identitat.


I ara direu allò de: clar, si hi ha llibre de Martínez de Pisón com no apareixerà en aquesta llista si el Xavier és un pisonista acèrrim. I què voleu que us digui? Que l’Ignacio ha tornat a obsequiar-me amb bones hores de lectura? Que la història que explica aquí és sorprenent? Que com pot ser que un estafador poqueta cosa aconseguís enganyar tanta gent fins al punt de fer creure que amb una mica d’aigua, floretes del bosc i un element químic fàcilment fabricable podria fer que Espanya es convertís en exportadora de la millor gasolina del món? En fi; història REAL fantàstica, narrador de primera … com és allò del futbol? Ah sí! Entrenador nuevo, victoria segura. En aquest cas és nuevo libro de Pisón, lectura fantástica asegurada.


I si us agrada la història, i si teniu algún interès per la història dels saharauis, no us podeu perdre aquesta novel·la – la primera de Jorge Molinero – on fa una biografia en primera persona del fundador del moviment per l’alliberament del Sàhara. És una novel·la, no un assaig i per tant conté la història real però explicada per la veu de l’heroi-màrtir. El millor és que no és una hagiografia. L’heroi sap que no és tant heroi i que prendre decisions doloroses no és agradable però les ha de prendre.


La Laia ha llegit la nova novel·la d’Andrés Neuman i diu que ha passat molt de gust llegint aquesta novel·la, entreteixeix diferents veus per explicar la vida nòmada del senyor Watanabe, supervivent d’Hiroshima, alhora que fa una reflexió històrica i també poètica que lliga les bombes atòmiques amb el desastre de Fukushima.


Club Editor acaba de publicar el primer dels quatre volums que conformaran l’obra completa de contes de la Víctor Català. L’Oriol diu que aquests contes són una festa. Un plaer gormand. Caterina Albert fa dringar la llengua com ningú. I en Xavier no pot més que donar-li la raó. És un llibre-celebració.


I naturalment, si parlem de contes, a la llibreria des d’aquest dimecres 11 d’abril estem de festa amb guirnaldes, comparses. El Xavier va llegint en veu alta – entre caixa i caixa de Sant Jordi -, contes de Shirley Jackson. Si els cuentos escogidos que va publicar Minúscula farà un parell d’anys són un best-long-seller a la llibreria, l’arriba d’aquest volum amb contes inèdits de l’autora de La Lotería, La Bruja o la Gripe entre d’altres. Compte quan passeu per una de les parades de Sant Jordi a la Rambla del Poblenou. Hi ha una Shirley que us convencerà que us l’endueu. La reconeixereu per la samarreta. Però és que la Jackson és tant bona!


Un clàssic de la ciència ficció. D’aquells llibres que si no heu llegit formen part de la llista dels imprescindibles. Ara, a més, en el format que tant ens agrada de Libros del Zorro Rojo. Text íntegre i il·lustracions. Un autèntic regal. Si el preferiu en català sense il·lustracions teniu l’edició de Males Herbes publicada l’any passat. Només el text ja val un imperi.


La Laia ha llegit Matamoscas i va molt més enllà d’un text il·lustrat; les il·lustracions ocupen gairebé tota la pàgina i del text original en queda poc més que els diàlegs. Hillmann interpreta el conte negre de Hammet en clau cinematogràfica i presenta uns dibuixos tan expressius que sembla que s’hagin de sortir de la pàgina. Sang i tinta!


Es pot recomanar un llibre que no has llegit? En principi, no. Però l’Oriol i el Xavier han donat un cop d’ull inicial pel damunt a aquest llibre de Jack Turner. El tema és que ens agrada el tema (valgui la redundància). I vam fullejar-lo així pel damunt i no ens podem resistir de recomanar-lo a tothom. I si us agrada la història, i les espècies, estem convençuts que us agradarà.


Aquesta serà una de les novel·les de l’any. Això que fa Fernández Mallo amb una narració múltiple de protagonistes, d’escenaris. Un camp de concentració gallec, la guerra del Vietnam o les platges de Normandia. I com es va enllaçant tot. Fernández Mallo és un valor a preservar per la literatura. Llegiu-lo. No és cap ordre. És una evidència.


I si parlem de narradors, en català tenim un autèntic mestre consolidat. Si fins ara Pep Coll ens havia obsequiat novel·les basades en fets reals com L’abominable crim de l’Alsina Graells o Dos taüts negres i dos de blancs, Al mateix riu d’Heràclit, l’autor ens ha sorprès amb una novel·la d’aventures i filosofia. La història de presocràtic Heràclit i el seu esclau que volia deixar de ser-ho. A través de les peripècies de l’amo, Pep Coll ens ofereix la història de la filosofia on hi desfilen alguns dels grans savis de l’antiga Grècia. Ideal per passar-ho bé, aprendre i si teniu canalla que estigui estudiant batxillerat, una bona manera d’entrar al món de la lectura a l’hora que estudiant part del temari de filosofia. Si és que encara es dóna filosofia a l’ensenyament avui 😉


Per aquells a qui us agradi la novel·la històrica us proposem la curiosa manera de celebrar els 200 anys de la publicació de Frankenstein de Mary Shelley. L’editorial Comanegra va encarregar a set autors diferents que escrivissin una història de Barcelona en format novel·lístic. Els autors no s’han parlat entre ells, només han decidit quin any tindria lloc la trama. De moment se n’han publicat tres, els que veieu. A finals de 2018 tindrem els 7 títols que configuren la sèrie i que ens donaran 200 anys de la història de la ciutat a través de diferents personatges. Excepte un de sol que apareix a totes les novel·les. Ideal si us ho voleu passar bé, estar entretinguts amb autors de literatura contrastada.


Aquest és un llibre agradable que recull 60 veus de 60 paisatges literaris de Catalunya. Una mena d’Atlas en la qual es recullen fragments de 60 autors que han escrit sobre algun indret del nostre país. Autors que en alguna de les seves obres han deixat emprempta del seu pas per alguna ciutat, vila o paisatge. Estan els clàssisc, sí, però també de contemporanis. I tot amb l’edició de Jordi Llavina que ens sembla una persona molt indicada per fer-ho.


Tenim novel·la sobre el Poblenou! L’ha escrit Julià Guillamon seguint la història de les persones que van arribar al Poblenou procedents de diferents punts de València i es van instal·lar al barri de la Plata. També conegut com el barri dels valencians. Guillamon fa un exercici de narració partint de la recerca dels seus orígens familiars i acaba construïnt la història del barri.


De Barcelona i de com ha canviat els darrers 20 anys, i del concepte de ciutadania i de la ciutat com a ens, en parla Marina Garcés al nou assaig que acaba de sortir publicat per Galaxia Gutenberg. Porto 150 pàgines i tinc la impressió d’haver après moltíssimes lliçons. I a més, sembla que et parli directament a tu, lector.


I ja que parlem de Barcelona, no podem evitar recordar-vos que aquest llibre va guanyar, amb La Vegetariana, el Premi Nollegiu 2017 a la millor obra, gràcies als vots de desenes de persones. Carrión fa una reflexió sobre la ciutat a partir dels passatges, de la història de la gent famosa i no famos que hi ha viscut. I a través de passatges breus fa una reivindicació de la lectura i ens ajuda a armar-nos per pensar la ciutat.


I ja tenim l’excusa per parlar de poesia, la gran oblidada entre les recomanacions de tot arreu. Per començar, continuem sent molt pesats amb el poemari d’Antoni Clapés, premi Nollegiu 2017. Aquest llibre de poemes ha vingut per quedar-se. Si veniu i li demaneu, el Xavier us dirà en veu alta algun dels seus poemes o d’algun dels llibres de poesia que figuren aquí.


No pot faltar aquí un llibre de Kriller71 Ediciones, l’editorial que va guanyar el premi Nollegiu 2017 a la millor iniciativa cultura. Acabat de sortir del forn, el primer llibre de poemes publicat a Espanya de Daniel Freidemberg que porta més de 30 anys d’ofici. És millor sempre que parli la seva obra: Días después del diluvio,  / cuando las tierras se distinguían ya del agua, fui / a caminar junto a la carretera, y / un auto pasó / lleno de gente muy alegre y / me cubrió de tierra, y / yo estaba adentro y afuera al mismo tiempo y / me preguntaba a quién decía adiós.


Un altre llibre que acaba de sortir del forn. Per primera vegada en català els poemes de l’admirat Mircea Cărtărescu. La seva obra a la Nollegiu és una recomanació permanent (El ruletista, Nostalgia, El Levante, Solenoide, Lulú, Las bellas extranjeras, Per què els homes estimen les dones …) Però el que poca gent sap és que l’autor romanès escrivia poesia fins que va abandonar-la. Per ser més exactes, va transformar-la i per això a la seva prosa es respira la poesia que abans escrivia. Res aplega els poemes que va escriure entre 1988 i 1992. I n’hi ha de meravellosos. Si us feu amb el llibre recordeu de demanar que us apuntin al llistat per venir a escoltar en Mircea el dissabte 12 de maig a les 12:30h amb Sam Abrams, Sebastià Alzamora i Maria Muntaner.


I què voleu que us diguem d’ERA de Jaume C.Pons Alorda? En Jaume és tot celebració, és tot sentiment. I la seva poesia és capaç de transmutar-ho tot. Com el joc amb la paraula que dóna titol al llibre: Era del camp, era passat del verb, era que defineix una època. Deixeu-vos endú per les paraules. Sigueu lliures. Proclameu-ho.


De Mary Oliver teníem dos poemaris publicats en castellà per Valparaiso Ediciones (Dog Songs i Felicity) i ara per fi, gràcies a Corina Oproae que n’ha fet la traducció i Godall Edicions que ha decidit publicar-ho, tenim la veu d’una de les poetes nordamericanes més exitoses del segle XX i XXI en català. Com és la poesia de Mary Oliver? Doncs la d’una mirada a la natura per convertir-la en mirada humana. Com a exemple, a nosaltres ens agrada molt aquest: Instruccions per viure una vida: / Para atenció. / Meravella’t. / Digues-ho.


Crec que no està molt lluny un dels grans poetes del XX i XXI en castellà. Tusquets ha publicat l’obra completa d’Eloy Sánchez Rosillo. En els poemes de Sánchez Rosillo, hi trobareu proximitat, intel·ligibilitat, empatia i pau. Però també un mirall contra el qual projectar-se per saber quin és el nostre estat d’ànim. Ahora, juntos,  vivimos la hermosura / de esta tarde de junio, / el fulgor de las horas en que nos entregamos / al conocimiento de la verdad del amor, / a la gran llamarada del encuentro. / Ahora sabemos que toda la alegría / cabe en el mundo breve de esta habitación, en el espacio ardiente de este lecho.


A puerta cerrada és el poemari més recent de l’admirat Luis García Montero. El poeta s’ha refugiat en la seva obra per saber de quina manera hem acceptat les conseqüències d’una crisi econòmica. Ho fa, com sempre, amb llenguatge planer, i la lectura dels seus versos no ens dóna massa excuses però sí moltes ganes de rebel·lar-se.


Ei! Que la poesia completa d’en garriga no és cap novetat!, direu. I què? És que qui no tingui la seva poesia completa a casa hauria de ser castigat. No pot ser que no el tingueu. I ja està dit, ale!

I fins aquí, les recomanacions de Sant Jordi 2018. Ja ho sabeu que nosaltres som marxistes (Grouchistes). Si no us agraden aquestes, en tenim d’altres.

Xavier, Laia i Oriol

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies. ACEPTAR
Aviso de cookies