Carrer Pons i Subirà, 3 (Barcelona) info@nollegiu.cat
 DSC4909BN
  • Dates: Diumenge, 8 d'abril, 12:30h
  • Preu: 5 € o la compra del llibre. Entrada lliure amb carnet nolector. Vermut a dojo.
  • Inscripció: oberta

BARCELONA 1909. ENRIC CAZENEUVE, EL PRIMER DETECTIU DE LA CIUTAT, S’ENFRONTA A UNS MISTERIOSOS ASSASSINATS.

Enric Cazeneuve torna a Barcelona el maig de 1909 per establir-se al carrer Balmes número 6. Seductor, bon vivant i cosmopolita, retrobarà el seu amic de joventut, Cinto Brescó, redactor de La Vanguardia, amb qui haurà d’investigar una sèrie d’assassinats misteriosos i despietats, aparentment inconnexos. També comptaran amb l’ajut de la Filo, una peculiar minyona d’idees avançades. La ciutat, convulsa uns mesos abans de l’esclat de la Setmana Tràgica, és l’escenari d’uns crims que afecten tots els estaments socials i per als quals la policia de l’època no està preparada.

———————————————————————————————-

Just en el moment en què algú li endinsava la fulla del ganivet a la boca de l’estómac i feia el gest perquè l’arma li travessés el cor, el carnisser va obrir els ulls de bat a bat per buscar entre la foscor de la cambra el motiu d’aquell dolor tan intens. No va veure res ni ningú, ni tampoc va poder moure’s gens. Només
va notar com la sang començava a sortir-li a glopades, seguint el ritme de les palpitacions, cada vegada més cabaloses, més lentes, fins que es van aturar del tot.

Aquell dia el carnisser havia tancat tard. Des de l’anonimat d’un dels bancs de la plaça algú havia vist com l’entretenien unes romegueres d’última hora que no paraven d’explicar-se receptes per a l’estofat. Ell les mirava sense escoltar-les. Quan van ser fora, havia endreçat les peces de xai i de vedella que quedaven
a la cambra de glaç, i netejat tota la botiga. Com cada dia: treure la sang del piló i dels taulells; rentar els ganxos buits; llençar la bossa de les sobres; escombrar i fregar; afilar els ganivets, amb paciència i professionalitat, per tenir-los llestos per a l’endemà. Abans, totes aquestes feines les solia fer amb la Carmen. Mentre ella fregava, ell esmolava. I així en feien més via. Però la Carmen feia uns dies que no era a casa

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies. ACEPTAR
Aviso de cookies